El que és la cultura humana.


En el món animal hi ha precultures, però la cultura, que comporta el llenguatge de doble articulació, la presència del mite, el desenvolupament de tècniques, és pròpiament humana. A més, homo sapiens no és realitza com ésser plenament humà més que per i en la cultura.

No hi hauria cultura sense les aptituds del cervell humà, però no hi hauria paraula ni pensament sense la cultura.

L´aparició de la cultura opera un canvi d´òrbita en l´evolució. L´espècie humana va evolucionar molt poc anatòmicament i fisiològica. El que esdevé evolutiu són les cultures, per innovacions, integració de l´adquirit, reorganitzacions; el que es desenvolupa són les tècniques; el que canvia són les creences, els mites, el que s´ha metamorfosejat a partir de petites comunitats arcaiques en ciutats, nacions i imperis gegants són les societats. Dins de les cultures i les societats, els individus evolucionaren mentalment, psicològicament i afectivament.

El llenguatge, aparegut en el decurs de l´hominització, està en el nucli de tota cultura i de tots societat humana, i les llengües de totes les cultures, fins i tot les més arcaiques, són de la mateixa estructura.

La cultura, cal repetir-ho, està constituïda pel conjunt d´hàbits, costums, pràctiques, saber-fer, sabers, regles, normes, prohibicions, estratègies, creences, idees, valors, mites, que es perpetua de generació en generació, es reprodueix a cada individu, genera i regenera la complexitat social. La cultura acumula en si el que és conservat, transmès, après, i comporta principis d´adquisició, programes d´acció. El capital humà primari és la cultura. L´ésser humà seria sense ella un primat del rang més baix.

A cada societat, la cultura és protegida, alimentada, mantinguda, regenerada, sense el que es veuria amenaçada d´extinció, dilapidació, destrucció.

La cultura omple el buit deixat per la jovenilització i l´inacabament biològics. En aquest buit s´instauren les seves normes, principis i programes. Curiós fet, fins i tot pot, en certs casos, perllongar el treball incomplet de la natura rematant artificialment la bipolarització sexual; d´aquesta manera, en nombroses cultures arcaiques i religioses (judaisme, islam), la circumcisió allibera el gland viril del prepuci, i, en certes cultures, la cruel escissió opera l´ablació de la component masculina del sexe femení.

La cultura és el que permet aprendre i conèixer, però és també el que impedeix aprendre i conèixer fora de les seves imperfectes normes; en aquest cas, hi ha antagonisme entre la ment autònoma i la seva cultura.

Edgar Morin, La identidad humana. El Método V. La humanidad de la humanidad, Círculo de Lectores, Barna 2004
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/cultura-i-socialitzaci

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.