Cultura, humans i artefactes.


Ontogenèticament, els individus humans adquireixen les seves capacitats en un entorn articulat de nínxols formats per artefactes, símbols materials, processadors d´informació i, és clar, sobretot, humans que responen intel.ligentment les demandes de la persona. En aquest nínxols es produeixen "zones de desenvolupament pròxim" on els agents adquireixen capacitats que no assolirien pel seu disseny biològic. La cultura humana es constitueix així com un sistema de bastides que possibiliten el desenvolupament, i en certa forma la construcció, dels éssers humans com a persones, éssers dipositaris de disposicions d´agència i deliberació que s´exerciten en aquest nínxols. D´aquí que, en certa mesura molt particular, els propis individus siguin en part "artefactes". Aquest estatus explica que puguin desenvolupar capacitats que biològicament no hagessin assolit, com el llenguatge i la capacitat comunicativa, la capacitat de disseny tècnic, la capacitat de pensament conceptual i altres tantes pròpies de l´espècie humana.


Fernando Broncano, La melancolía del ciborg, Herder, Barna 2009

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/cultura-i-socialitzaci

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"