Dones i autonomia moral.


En el segle XVIII (i de fet, fins a l´actualitat) no se suposava que tota la "gent" fos igualment capaç de tenir autonomia moral. Aquesta comportava dues característiques afins però diferents: la capacitat de raonar i la independència per decidir per un mateix. Ambdues havien d´estar presents perquè un individu fos moralment autònom. El nen i els bojos mancaven de la necessària capacitat de raonar, però tal vegada algun dia adquiririen o recuperarien aquesta capacitat. A l´igual que els nens, també els esclaus, els servents, les persones que no posseïen propietats i les dones mancaven de l´estatus independent que es requeria per tal de ser plenament autònoms algun dia, en fer-se grans, deixar de servir, adquirir propietats o comprar la seva llibertat. Tan sols les dones semblaven no tenir al seu abast cap d´aquestes opcions; eren definides com a inherentment depenent dels seus pares o dels seus marits. Si els defensors dels drets humans universals, iguals i natural excloïen de forma automàtica algunes categories de persones de l´exercici d´aquests drets, això era degut a què consideraven que no eren del tot capaces de tenir autonomia moral.

Lynn Hunt, La evidencia de los derechos humanos, Claves de razón práctica, noviembre 2009, nº 197

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.