Dones i autonomia moral.


En el segle XVIII (i de fet, fins a l´actualitat) no se suposava que tota la "gent" fos igualment capaç de tenir autonomia moral. Aquesta comportava dues característiques afins però diferents: la capacitat de raonar i la independència per decidir per un mateix. Ambdues havien d´estar presents perquè un individu fos moralment autònom. El nen i els bojos mancaven de la necessària capacitat de raonar, però tal vegada algun dia adquiririen o recuperarien aquesta capacitat. A l´igual que els nens, també els esclaus, els servents, les persones que no posseïen propietats i les dones mancaven de l´estatus independent que es requeria per tal de ser plenament autònoms algun dia, en fer-se grans, deixar de servir, adquirir propietats o comprar la seva llibertat. Tan sols les dones semblaven no tenir al seu abast cap d´aquestes opcions; eren definides com a inherentment depenent dels seus pares o dels seus marits. Si els defensors dels drets humans universals, iguals i natural excloïen de forma automàtica algunes categories de persones de l´exercici d´aquests drets, això era degut a què consideraven que no eren del tot capaces de tenir autonomia moral.

Lynn Hunt, La evidencia de los derechos humanos, Claves de razón práctica, noviembre 2009, nº 197

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació