Ètica i moral.


Si la nostra conducta estigués completament determinada, de tal manera que mai no haguéssim d´escollir ni prendre cap decisió, la reflexió sobre el que hem de fer seria supèrflua i la consciència moral no existiria. Tanmateix, la nostra conducta no sempre està unívocament determinada. Moltes vegades podem fer una cosa o una altra i vacil·lem sobre quina cosa fer. En algunes ocasions reflexionem sobre el curs que volem donar a la nostra acció, tenint en compte tant la informació circumstancial de què disposem com els nostres propis valors, metes, principis, inclinacions i sentiments. Aquestes reflexions constitueixen la nostra consciència moral. (...)

Sempre tenim que escollir, que prendre decisions. Fins i tot si decidim resoldre el nostre dilema llançant una moneda a l´aire i acceptant el seu veredicte, això és també una decisió. De totes maneres, seria molt cansat reflexionar des de zero en cada cas concret. Per això adoptem regles morals (o màximes, en vocabulari kantià) que guiïn la nostra acció en multitud de casos semblants. En comptes de plantejar-nos, cada cop que anem al restaurant, el dilema de pagar o no pagar el compte, podem adoptar per sempre la regla de pagar el compte. (...)

L´ètica (...) és quelcom diferent de la moral. L´ètica és l´intent filosòfic d´il·luminar racionalment el procés de deliberació moral. Per tant, l´ètica és una cosa semblant a una meta-moral, la teoria de la moral, l´anàlisi crítica dels continguts o regles morals i l´elaboració de criteris racionals per escollir entre morals alternatives. Hi ha morals religioses, però no existeix (seria un oxímoron) una ètica religiosa. (...)

L´ètica introdueix en la nostra reflexió moral valors de segon ordre, com la consistència entre les màximes i la universalització rellevant. Si dues de les nostres regles morals es contradiuen, hem de renunciar si més no a una d´elles, o a les dues. L´acceptació de normes contradictòries només condueix a la paràlisi pràctica. Si acceptem una norma en certs casos, hem d´ estendre-la a tots els casos rellevament similars. Per això l´ètica és incompatible amb qualsevol forma de grupisme (nacionalisme excloent, fanatisme religiós, màfia, racisme, sexisme, d´espècie) que restringeixi la consideració moral als membres del propi grup i deixi a l´intempèrie normativa la resta.

Jesús Mosterín, La naturaleza humana, Espasa Calpe, Madrid 2008

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"