Realitat televisiva.


Per a l´homo videns allò que no surt per televisió no existeix (...).
Una fotografia menteix si és producte d´un fotomuntatge. I la televisió dels esdeveniments, quan arriba a l´espectador, és sempre un fotomuntatge. (...) En general, la visió en vídeo sempre falseja una mica perquè descontextualitza, perquè està basada en primers plans fora de context. La veritat és que per falsejar un esdeveniment narrat amb imatges només cal unes tisores. A més no és veritat que la imatge parla per si sola. Se´ns mostra una persona assassinada Qui l´ha assasinat? La imatge no ho diu; ho diu la veu de qui porta un micròfon; i si el locutor vol mentir, o se li ordena que menteixi, ja està tot dit.
Giovanni Sartori, L´opinió teledirigida, Claves de Razón Práctica, febrer 1998

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Què és el conatus de Spinoza?