Les raons del coneixement possible.


Com és possible que podem conèixer el món?

Qui fa aquesta pregunta se suposa que sap ja alguna cosa. Ell (o ella) pressuposa que de fet hi ha alguna cosa així com el món. L´article determinat -el món- suggereix a més que també hi ha només un món; que, per tant, l´objecte del nostre coneixement, el món, és únic i inequívoc.

La nostra pregunta pressuposa encara més, que nosaltres podem conèixer aquest món; tal vegada no perfectament, tal vegada no amb prou exactitud, tal vegada no sense error, però, tanmateix, si no existís el món, o si no el poguéssim conèixer tot i que existís, llavors tampoc tindria sentit preguntar per ell "per què" i el "com és que" d´aquest conèixer: allò que no existeix no precisa de cap explicació.

En la nostra pregunta es pressuposa a més una certa afinitat en el nostre conèixer, un mínimum d´intersubjectivitat. Si els nostres punts de vista sobre el món i les nostres penetracions comprensives en ell fossin ta personals, tan subjectius, tan individuals i per això tan distints com, per exemple, els nostres somnis, no pagaria la pena parlar de coneixement. (...)

Finalment, una pregunta seriosament pensada pressuposa encara per regla general que una resposta no és ni trivial ni manifestament impossible. Com és que podem conèixer el món no és quelcom que sàpiga qualsevol nen, la senyora que passeja pel carrer o l´home corrent; però tampoc és un principi incontestable, un misteri etern, una endevinalla universal que no es pugui en qualsevol cas reconèixer com a tal al primer cop d´ull.

Gerhard Vollmer, ¿Cómo es que podemos conocer el mundo? Nuevos argumentos sobre la teoría evolucionista del conocimiento., Diálogo Filosófico, Septiembre/Diciembre 2003

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.