La llibertat kantiana.


Sóc lliure perquè sóc autònom i tant més lliure quant més autònom. Obeeixo lleis però me les he imposat i les he trobat en el meu propi jo no coaccionat. La llibertat és obediència però, en paraules de Rousseau, "obediència a la llei que un s´ha prescrit" (Contracte Social, llibre I, capítol 8) i cap home pot esclavitzar-se a si mateix. L´heteronomia és dependre de factors externs, prestar-se a ser una joguina del món exterior que no puc controlar i que per tant em controla i "m´esclavitza". Sóc lliure només en la mesura en què la meva persona no està "encadenada" per forces que jo no controlo; jo no puc controlar les lleis de la naturalesa; per tant, la meva activitat lliure, ex hypothesi, ha de situar-se per sobre del món empíric de la causalitat. (...)

L´individu lliure de Kant és un ésser transcendent que està més enllà del regne de la causalitat natural. (...) En la seva versió a priori és una forma d´individualisme protestant secularitzat en el que el lloc de Déu és ocupat per la idea de la vida racional i el lloc de l´ànima individual que tendeix a l´unió amb Ell és substituït per la idea d´individu, dotat de raó, que desitja amb ànsia ser governat per la raó i només per la raó i no dependre de res que pugui enganyar-li o desviar-li atrapant-lo en la seva naturalesa irracional. Autonomia, no heteronomia: actuar i no ser accionat. la idea d´esclavitud de les passions és més que una metàfora per als que pensen d´aquesta manera. (...)

identifico amb els meus moments assenyats i racionals. Les conseqüències dels meus actes manquen d´importància perquè no les controlo: només són importants els meus motius. Aquest és el credo del pensador solitari que ha desafiat el món i s´ha emancipat de les cadenes dels homes i de les coses.

(La psicologia kantiana, a l´igual que la dels estoics i els cristians, suposava l´existència d´un element en l´home -"la fortalesa d´esperit"- que podia protegir-se contra el condicionament. El desenvolupament de les tècniques d´hipnosi, de rentat de cervell, de persuasió subliminar, etcètera han fet que resulti menys convincent aquesta presumpció a priori, si més no com a hipòtesi empírica)

Isaiah Berlin, Dos conceptos de libertad y otros escritos, Alianza Editorial, Madrid 2001
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/la-moral-kantiana

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"