Som ciborgs.


Una llarga tradició nascuda en el territori de l´antropologia filosòfica, que es remunta al mite de Prometeu i Epimeteu, explicat per Plató en el Protàgores, sosté la idea que l´home és, a diferència d´altres animals, un ésser inadaptat, que arriba al món amb les seves funcions indeterminades i que la tècnica ve a suplir i cobrir les seves necessitats. (...)

Arnold Gehlen i Ortega pertanyen a aquesta tradició que resumeix la història humana en una història d´essències incompletes. En ella es contrasta la bona adaptació dels animals davant la neotènia, la desprotecció i l´aparent poca especialització dels humans que haurien d´haver-se omplert d´objectes tècnics per cobrir les seves carències. Per més que sigui una idea digna de meditar-se, jo voldria negar aquesta tradició i oblidar Plató i Ortega. (...) Els humans no estan inacabats, tot el contrari, les seves tècniques, les seves pròtesis, els contextos d´artefactes en els que evolucionaren els seus avantpassats homínids els constituïren com a espècie: no necessiten la tècnica per completar-se, són un producte de la tècnica. Son, foren, som el que anomenaré ciborgs, éssers fets de materials orgànics i productes tècnics com el fang, l´escriptura, el foc.

Fernado Broncano, La melancolía del ciborg, Herder, Barna 2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.