Capitalisme contra democràcia.

El model socialdemòcrata condicionava els processos econòmics a les decisions polítiques i donava veu a les classes populars per assegurar redistribució i equilibri social. El model liberal va incidir en la incompetència de la política per actuar sobre els mercats i va donar a l'Estat la funció auxiliar de proveir serveis, infraestructures i garanties judicials, a la vegada que convertia en sospitoses les demandes de participació o de mobilització i estimulava la passivitat i la indiferència. Ara l'hegemonia conservadora està evolucionant cap a l'autoritarisme postdemocràtic. El paper polític dels ciutadans es redueix al vot cada quatre anys. La sobirania no l'exerceix la ciutadania sinó poders externs al sistema polític com els inefables organismes independents o contramajoritaris. A l'hora de validar les seves responsabilitats, els governs no miren cap a baix, a la ciutadania que els ha votat, miren cap a dalt. Com veiem a Grècia, el vot no val si no dóna el resultat que des de dalt s'ha decidit que havia de donar.

Els governs autonòmics, entre els quals el català -l'alumne més entusiasta en l'assignatura de retallades-, han hagut de passar, com criatures, examen pressupostari, i s'han de sotmetre de manera humiliant a la decisió del ministre Montoro, el de "los pitos y las flautas ", representant d'un govern pendent de l'examen europeu i dels mercats. Dels ciutadans només s'espera resignació. La democràcia de cap per avall.

¿La nova fase del capitalisme europeu és incompatible amb la democràcia? ¿O l'autoritarisme democràtic vol realitzar el programa no explicitat de sortida de la crisi: alliberar el capitalisme de la càrrega de les conquestes socials adquirides al llarg del segle XX? Si anem per aquest camí, s'entén que qualsevol forma de reacció ciutadana provoqui tantes desqualificacions benpensants. Però si els governants no defensen la democràcia algú ho ha de fer. I com deia Lévi-Strauss, la societat que no és capaç de transgressió, de generar la seva pròpia crítica, està condemnada a la inanició.

Josep Ramoneda, Inanició, Ara, 20/05/2012