dissabte, 5 de març de 2016

Eliminar les contrasenyes?





Per les xarxes circula el següent diàleg entre un usuari que es diu Pepe i el sistema operatiu Windows 7. L'altero només una mica al final per una qüestió de pudor i bons costums.

-Windows 7: Introdueixi la seva contrasenya.

-Pepe: pepi.

-Windows 7: Ho sento, la contrasenya ha de contenir almenys 10 caràcters.

-Pepe : pepinillos.

-Windows 7: Ho sento, la contrasenya ha de contenir almenys un número.

-Pepe: 2 pepinillos.

-Windows 7: Ho sento, la contrasenya no pot contenir espais.

-Pepe: 2pepinillos.

-Windows 7: Ho sento, la contrasenya ha de contenir almenys dues majúscules.

-Pepe: 2PEpinillos.

-Windows 7: Ho sento, la contrasenya no pot contenir majúscules successives.

-Pepe: ¡2MalditosPepinillos!

-Windows 7: Ho sento, la contrasenya no pot contenir signes de puntuació.

-Pepe: 2MalditosPepinillosYaversiTeAtragantAsCoNeLlossoCapullO.

-Windows 7: Ho sento, aquesta contrasenya ja existeix.

En general, la tecnologia proporciona dos tipus de beneficis, un relacionat amb l'eficàcia (la cosa funciona) i un altre amb l'eficiència (la cosa funciona amb la mínima inversió de temps, espai i energia). En qüestions de seguretat és prioritari que només jo pugui accedir als meus comptes: bancaris, subscripcions d'informació, xarxes socials, correus electrònics, pins telefònics, etcètera. Per a això hi ha la contrasenya. Però ¿quantes contrasenyes necessita un ciutadà? ¿Deu? ¿Vint? El segon requisit és que la contrasenya sigui fàcilment memoritzable, d'introducció còmoda i que no afavoreixi errors o dubtes de la memòria. En principi se m'acudeixen dues solucions, encara que totes dues són insatisfactòries. Primera solució: selecciono una sola contrasenya que sigui fàcil i que serveixi per a tots els meus comptes. Com reflecteix el diàleg de més amunt, això no es pot fer, és molt imprudent, no t'ho aconsellen, no et deixen. En molt poc temps et pots quedar flotant nu enmig del cosmos, sense diners, sense secrets… No és eficaç. Segona solució: t'apuntes totes les contrasenyes en un racó electrònic del teu mòbil intel·ligent o en un paper plastificat que guardes a la cartera o en una butxaca secreta de la teva vestimenta. Però posats a perdre, ara només tens una cosa a perdre per perdre-ho tot. No és eficient.

Eficient és una palanca amb què amb poc esforç puc aixecar un camió, eficient és l'accelerador d'un cotxe en què n'hi ha prou amb una carícia al pedal per aconseguir una acceleració espectacular. Eficient és una raqueta amb la qual puc enviar una pilota de tennis a 200 quilòmetres per hora. Eficient és una clau anglesa amb la qual puc prémer enormes rosques amb la força d'una mà… Si la funció no es compleix no hi ha eficàcia, però el gran goig mental que estimula la innovació tecnològica no és tant l'eficàcia com l'eficiència. És l'anomenat gaudi palanca: aconseguir el màxim efecte amb la mínima causa. Les grans innovacions de la història de la tecnologia sempre han suposat més una accelerada d'eficiència que d'eficàcia. A cavall d'un camèlid, la funció de transportar càrrega ja es compleix, però és millor inventar la roda i disposar d'un animal de tir. Arrencant les males herbes amb les mans ja es compleix la funció d'afavorir l'agricultura, però l'operació és més eficient si es controla el foc per aconseguir el mateix objectiu. Amb un telèfon fix ja es compleix la funció de comunicar a distància, però resulta molt més còmode disposar de la telefonia mòbil. Amb l'escriptura jeroglífica ja es podria complir la funció d'explicar la geometria plana, però què bé si es disposa d'un alfabet i de les matemàtiques per poder fer el mateix.

El Mobile World Congress és una de les festes tecnològiques més importants del planeta. Només he seguit les innovacions d'aquest any per la premsa, però he notat que l'accent ha estat sobretot en les noves funcions i aplicacions: telèfons modulars que es transformen en robots que espien el que està passant a casa o a l'oficina, realitat virtual i realitat augmentada per fer turisme exòtic sense aixecar-se de la butaca, jocs més realistes que la realitat mateixa, serveis bancaris disponibles a la punta del dit índex… No obstant, una cosa tan fonamental com és eliminar d'una vegada per sempre les enutjoses i mortificants contrasenyes encara no està resolt. L'empremta digital és fàcil de burlar amb una còpia, la veu falla massa, s'intenta que el sistema reconegui la cara o l'iris de l'ull de l'usuari… però, de moment, diuen els experts, no hi ha res més fiable que la firma manuscrita tradicional. La tecnologia actual sembla apostar per una economia obsessionada per l'oferta però apàtica respecte de la demanda. Potser no es tracta que el ciutadà es faci addicte a noves funcions, cada vegada més surrealistes, sinó que s'enganxi al plaer d'utilitzar aquelles funcions que realment necessita.

Jorge Wagensberg, Contrasenyes, el periodico.cat 05/03/2016