Lo maellà és aragonès oriental.
 |
| Torre de Maella |
Per això, cal ser realista, el veritable problema és que la derogació no està
deslligada de la realitat social de l’Aragó. De Jaca a Terol, el català és
percebut per amplíssims sectors com una nosa, un error, una vergonya, una taca
que s’ha de rentar. És per aquests motius que se li vol canviar el nom per
l’ortopèdic “aragonés oriental”. No és un assumpte menor: admetre que és català
és admetre que hi ha aragonesos i catalans que comparteixen una gramàtica, i qui
diu una gramàtica, diu una visió del món. I potser és una imposició legislativa
però el Partido Popular recull un sentiment transversal que no només prové dels
seus votants, li arriba d’altres partits, d’institucions i de mitjans que formen
part també d’això que a Catalunya en diem societat civil.
Podrem al·ludir a la raó, a l’acadèmica o als criteris científics, però cal
que entenguem que quan un govern no té por de les conseqüències de fer el
ridícul vol dir que se sent molt segur de la seva base social. Els que hem
nascut a la Franja ja ho vèiem, que no seria fàcil. Aquesta és la part més dura
de la història i la que fa de més mal pair, però com que a molts no ens sorprèn
gens, continuarem enraonant, continuarem escrivint i continuarem llegint en
català.
Al cap i a la fi, és el que més els dol, que ens agradi el que estem
construint. Ells, pobrets, només saben desfer. Que n’ha de ser, de trist, ser
com ells.
Francesc Serés, Les males llengües, Quadern de Catalunya, El País, 21/06/2012
Comentaris