Ciborgs: escolto en colors.
Si agafem la definició de ciborg al peu de la lletra -les persones que han integrat en el seu cos algun dispositiu d'intel·ligència artificial-, podríem dir que ja fa molts anys que som ciborgs. Les lents de contacte, els implants, les pròtesis o els òrgans artificials no deixen de ser objectes intel·ligents que s'incorporen al cos.
Tot i així, només hi ha una persona reconeguda oficialment com a ciborg per un Govern. Es tracta de Neil Harbisson, un noi nascut a Londres i criat a Mataró que és famós arreu del món per ser la primera persona amb una antena instal·lada al crani. És daltònic acromàtic de naixement, que vol dir que no pot veure els colors, i la seva antena -Eyeborg, en diu ell-, li permet percebre els colors a través de senyals acústics. Ell ha batejat aquest sisè sentit amb el nom de sonocromatisme, un sentit adquirit voluntàriament que relaciona de forma objectiva el color amb el so. "M'agrada escoltar Warhol i Rohko perquè les seves pintures produeixen notes clares. No puc escoltar Da Vinci o Velázquez perquè utilitzen tons que són massa propers entre ells i sonen com la banda sonora d'una pel·lícula de terror", deia en una entrevista al The Guardian. Harbisson no sols pot percebre el colors visibles sinó també els infrarojos i els ultraviolats. A més, l'antena li permet rebre per internet fotografies i vídeos en format acústic. Ell és capaç d'identificar les imatges perquè el seu cervell ja ha après a traduir els sons a formes geomètriques. Amb la seva antena també pot rebre trucades telefòniques directament al seu cap des d'aparells externs com ara mòbils o satèl·lits.
Juntament amb la seva parella, la catalana Moon Ribas -que té sensor sísmic implantat al colze amb el qual pot sentir els terratrèmols d'arreu del món a través de vibracions- l'any 2010 va fundar la Cyborg Foundation, que amb seu a Nova York té com a missió ajudar els humans a convertir-se en ciborgs, defensar-ne els drets i promoure la idea que les extensions cibernètiques no són dispositius externs sinó parts del cos. De fet, l'any 2004, Harbisson va aconseguir que el Govern britànic acceptés el seu Eyeborg a la fotografia del seu passaport. Per a ell, forma part de la seva identitat física i mental. "No sento que estigui utilitzant o portant tecnologia, sento que sóc tecnologia", assegura.
Avui dia ja hi ha armilles vibrants amb les quals els soldats poden rebre missatges en entorns molt sorollosos i guants que els permeten enviar missatges a altres soldats. En un futur, aquests mitjans de comunicació podrien estar integrats dins del cos.
El camp de la nanotecnologia també obre un ventall immens de possibilitats. Un dels objectius d'aquest camp de recerca és la fabricació de nanobots que circulin per la sang per monitoritzar el funcionament del cos i per distribuir medicaments. En un terreny més especulatiu, com a mínim de moment, alguns científics futuristes vaticinen que podrem connectar el nostre cervell a internet a través de xips o nanobots, no només per comunicar-nos i per accedir a informació sinó també per complementar el nostre maquinari biològic amb maquinari digital, molt més ràpid i amb molta més capacitat d'emmagatzematge.
Àstrid Bierge, Superhumans, El temps 09/02/2016
Comentaris