L'ètica des de la societat civil.

Al llarg de tot l’any 2014, a la web del Cercle per al Coneixement - Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País s’han publicat un seguit de més de dues dotzenes d’articles al voltant dels comportaments ètics en diverses activitats socials o professionals, des de l’empresa fins a la salut, des de les finances fins als mitjans de comunicació, des de la ciència fins a la política. Aquesta setmana s’ha presentat i s’ha posat a disposició dels interessats, editat en forma de llibre digital, el conjunt de totes aquestes contribucions amb el títol La societat que ha de venir. Propostes ètiques des de la societat civil. M’agradaria fer-hi un comentari general, i unes aportacions personals.

1. Ètica aplicada. Com ha destacat molt bé Victòria Camps, a qui vam demanar un pròleg per al llibre, una particularitat interessant dels articles és que estan escrits des de la pràctica. Gairebé cap dels autors és un especialista en temes ètics, i menys en formulacions teòriques sobre ètica, però gairebé tots han viscut situacions en les quals s’han trobat en conflictes ètics o han hagut de prendre decisions difícils que els han obligat a pensar. Aquestes aportacions poder ser útils, perquè és evident que existeix una gran i desgraciada fractura entre el que es predica, i socialment s’accepta, i el que s’observa moltes vegades en els comportaments reals. Estic segur que cap dels autors pretén donar lliçons a ningú, sinó simplement aportar la seva experiència i les seves reflexions. Vet aquí algunes de meves.

2. El lloc de l’ètica. La nostra situació actual de crisi ha portat a centrar el focus de l’ètica en l’actuació política, i encara més en la corrupció, és a dir, en l’aprofitament del poder polític per a l’enriquiment personal. És bo que sigui així, perquè la nostra societat necessita un impuls de regeneració. Però seria un gran error pensar que els comportaments poc ètics són només un problema de la política. I seria un error creure que la manca d’ètica en la política és només la corrupció. Els dos exemples que poso indiquen que hi ha problemes més de fons i més generals.

3. Ètica empresarial. Alguns han teoritzat que l’objectiu de les empreses mercantils és sobretot tenir beneficis. És una afirmació corrent, però incompleta i molt perillosa. L’objectiu de l’activitat econòmica és generar productes i oferir serveis que permetin cobrir les necessitats de les persones. Per a això es necessita treball i capital. En el nostre model social (segurament el menys dolent dels coneguts), l’activitat de l’empresa genera un excedent de valor que es reparteix entre sous per els treballadors i beneficis per al capital. Per tant, la responsabilitat ètica d’una empresa no significa només l’absència de frau, sinó que suposa sobretot que el producte tingui la qualitat que el client espera, que els treballadors tinguin un sou que els permeti viure dignament, i que el capital tingui la retribució que permeti la continuïtat de la inversió. Però això darrer no pot passar al davant de tot. No crec que sigui ètica una empresa que no generi valor real (pura especulació), ni una empresa que posi els beneficis per sobre de la qualitat dels productes o les retribucions salarials. Hi ha empreses privades que fan una activitat social important amb els seus beneficis. Són d’aplaudir aquestes mostres de responsabilitat social, però cal no oblidar que l’ètica no rau només en com es gasten els diners, sinó encara més en com es guanyen...

4. Ètica en política. La corrupció econòmica és una pràctica delictiva que cal escombrar de la política. Això no és feina només dels jutges, sinó també dels partits polítics. Però hi ha un altre aspecte, menys cridaner però tan o més important. El nostre sistema democràtic està basat en la representació: els ciutadans deleguen en unes persones, a les quals fan confiança, per tal que utilitzin el poder que els donen per tenir cura dels seus interessos. Però a vegades hi ha polítics que desvien la seva actuació cap a objectius diferents dels que van anunciar, i obliden les seves promeses. A vegades hi ha polítics que prometen coses que saben que no podran fer. I a vegades hi ha polítics que menteixen a l’hora de retre comptes. La gent s’escandalitza del que roba, però no del que menteix, sigui en prometre o sigui en explicar la realitat. I, en canvi, tant com la corrupció, la mentida destrueix la confiança, que és la base del sistema.

Joan Majó, Podem parlar d'ètica?, Ara, 26/05/2015