Aprenentatge i igualtat.

forges

Els professors que creuen que el coneixement, la memòria a llarg termini i l’exercici intel·lectual segueixen sent importants tenen raó. 125 anys d’investigacions pedagògiques demostren que no es pot aprendre sense memoritzar coneixements i que la millor estratègia per memoritzar és la repetició i la pràctica intensiva. Si no hi ha res en la memòria a llarg termini d’un alumne, és que aquest alumne no ha après res. Cal afegir que com més sabem d’un tema, més interessats estem a adquirir coneixements nous i amb més facilitat els adquirim. A internet s’ha fet avui transparent que qui té coneixements, criteri i capacitat atencional obté grans rendiments del seu esforç, mentre que qui no en té, fins i tot la poca atenció que tingui internet l’acabarà consumint i fomentant així la seva dispersió intel·lectual.

Segueix sent perfectament vàlid el que Francis Bacon deia el 1597: el coneixement és poder. Només un currículum coherent, acumulatiu i ben planificat linialment pot ajudar a salvar la distància fatal que separa als 11 anys els nens pobres dels rics. Una distància molt fàcil de mesurar: és una diferència de 10.000 paraules en el seu vocabulari. Si no salvem aquesta distància, les nostres proclames a favor de l’equitat són un brindis al sol.

Deixem-nos de retòrica: solament millorant els resultats dels més endarrerits estem combatent eficaçment les desigualtats socials. Estudiar continua sent una magnífica inversió. La taxa d’atur de la població entre els 25 i 64 anys que només té la titulació d’ESO és del 28,2%, mentre que entre els que tenen un títol universitari o equivalent és del 12,4%.

Només algú profundament ignorant pot dir que les assignatures són una manera ridícula de compartimentar el coneixement. Les diferents disciplines acadèmiques ens mostren l’esforç de les generacions de savis per ordenar els nostres coneixements sobre la realitat. Com bé va veure Vygotsky, els fets no es deixen agrupar de qualsevol manera, sinó només d’algunes maneres: aquelles que els permeten encaixar entre si formant estructures que, al seu torn, es poden integrar en teories coherents. Cada assignatura recull una teoria o conjunt de teories sobre l’encaix dels fets. És comprensible que si no s’entén el sentit de les assignatures tampoc s’entengui el dels coneixements, perquè no es comprèn el que passa amb el seu encaix mutu.

Gregorio Luri, A favor del coneixement, Ara, 28/03/2015