Els psicòpates i l´evolució.
En relació a la matança que el Sr. Breivik va perpetrar a Oslo fa un
parell de setmanes, he llegit diversos escrits alertant de la permeació de
l’ideari neonazi i xenòfob a totes les societats europees i que aquest és el
principal responsable dels fets. El corolari és que prohibint aquests partits i
organitzacions evitarem fets com el d’Oslo.
El tema és de nou molt col·lateral a la ciència, però crec que la discussió
hi té certa relació: des d’un punt de vista evolutiu i pel que fa a les
atribucions de causalitat.
La meva opinió és que les nostes societats estan bàsicament indefenses davant
d’aquest tipus d’esdeveniment. De fet, opino que són un preu a pagar per viure
en societats grans, lliures i complexes que generen tota mena de beneficis per
aquells que hi vivim. Malauradament, una de les contrapartides de viure
interconnectats i amb un alt grau de llibertat individual, és que ens exposen a
les accions salvatges d’individus més o menys aïllats. Aquesta opinió es basa en
el fet que els humans hem evolucionat durant 4 o 5 milions d’anys per viure en
grups de no més de 100 persones i és només en els darrers 10,000 anys -com a
molt- que hem començat a viure en grups més grans. En grups petits el control
social és molt més estricte, els llaços familiars són més intensos i les
interaccions socials són més continuades. No em fa l’efecte que hi hagi gaire
lloc -i això és una opinió- per als psicòpates que un dia reventen i cometen una
massacre. Un grup reduït pot tolerar un molt petit percentatge de psicòpates que
poden ser útils en temps de guerra o d’altres crisis agudes o per ocupar certs
càrrecs molt concrets (els xamans per exemple), però crec que el % ha de ser
forçosament petit perquè hi hagi una mica d’ordre i concert en el grup. També és
probable que un psicòpata aïllat en mig d’un grup de gent “normal” no trobi tant
de reforçament per les seves idees i possiblement el grup limiti i
canalitzi l’abast de la seva “maldat”. Com que no sembla viable una societat
composada majoritariament per gent sense moral, d’alguna manera hi deu haver
hagut mecanismes evolutius -de selecció diferencial- que hagin limitat el número
i abast dels psicòpates desbocats.
Per contra, en una societat global com la nostra, la capacitat per als
“dolents” d’amagar-se entre la gent és molt més gran, especialment si la seva
psicopatia s’acompanya d’una intel·ligència normal (o alta). Els psicòpates en
les societats modernes poden identificar-se i interaccionar entre ells, reforçar
les seves opinions, viure més o menys dissimulats i accedir fàcilment a eines
per fer més mal del que podrien fer a cops de puny. M’imagino que és en aquest
punt on s’involucren els partits neonazis, com a catalitzadors d’aquestes
actituds. El que passa és que no crec que siguin els partits neonazis la causa
de l’existència d’aquests individus sinó més aviat que en són la conseqüència.
Hi ha partits nazis perquè hi ha psicòpates; la relació inversa no la veig tant
clara i, de fet, de persones amb una moralitat deslligada del bé comú i
insensible al patiment d’altri en trobem a molts llocs i tots en coneixem
algun; i la majoria no són Nazis. Una altra cosa és que la gent “normal” en
segons quines circumstàncies pugui fer els ulls grossos o trobar necessàries
certes accions clarament psicopatològiques, com ara l’actitud dels
ciutadans alemanys davant la Shoà a la Segona Guerra Mundial. Diria que les
masses es caracteritzen per la seva inèrcia, i un cop orientades i posades en
moviment, se solen comportar de forma poc intel·ligent i bastant covarda. Però
la immensa majoria d’alemanys no hagués tingut el valor -aquí entès com la manca
de moralitat necessària- per obrir l’aixeta del Zyklon B i mirar per l’ull de
bou.
Crec que és important que en les discusions sobre aquestes qüestions d’abast
polític profund (prohibir partits, il·legalitzar idees, etc) no es subverteixin
les relacions de causalitat i que no s’adaptin a les idees preconcebudes (per
molt comprensibles que siguin) perquè al final els arguments mal construïts se
solen girar en contra dels qui els sostenen.
http://ciencia.ara.cat/paciencia/2011/08/02/oslo-i-el-nazisme/
Comentaris