El populisme que ens espera.


Albert Einstein advertia: "No hem de sobreestimar la ciència ni els mètodes científics quan es tracta dels problemes humans. I no hauríem de donar per fet que els experts són els únics que tenen dret a expressar-se sobre les qüestions que tenen a veure amb la societat". L'era dels experts, dels quals Einstein desconfiava, ha arribat a Europa. En poques setmanes, els tecnòcrates beneïts per la Unió Europea han reemplaçat a Grècia i a Itàlia governs elegits pels ciutadans. Alguns d'aquests especialistes porten una mateixa motxilla: haver treballat per Goldman Sachs. És a dir, aquests experts, que ens diuen que són tant de fiar, pertanyen a les famílies que ens van dur a la crisi i que van emmascarar alguns dels comptes del desastre. Hi ha qui ja es pregunta quant temps durarà el govern Rajoy abans de ser substituït pel corresponent planter de tecnòcrates. Potser, pel que pugui passar, Rajoy s'anticiparà i nomenarà ell un equip de tecnòcrates que s'ajustin al perfil exigit: haver treballat al Banc Central Europeu o en alguna de les grans institucions bancàries, formar part del grup dels especialistes internacionals que salten d'una organització a una altra i formen una classe executiva global i estar en bones relacions amb la burocràcia europea i amb els centres de decisió econòmica.

Després de la tecnocràcia, què? Si els tecnòcrates també fracassen, perquè el que calen són decisions polítiques, què vindrà després? Els més prudents diuen: el populisme. Els més agosarats recorden que les grans crisis han obert la porta al totalitarisme. En les dues respostes hi ha un denominador comú: la que perd és la democràcia. El populisme és una forma de revenja contra les elits que acostuma a conduir al desastre: promet per demà passat el que sap perfectament que no es pot aconseguir. I converteix els poderosos en els caps de turc de la societat. Aquest cop tot plegat potser prendrà la forma d'un totalitarisme tou -per tant, menys cruent-, com és el totalitarisme de la indiferència, en què la democràcia s'ha anat desdibuixant i ningú sap com ha sigut.

Josep Ramoneda, Després de la tecnocràcia, què?, 20/11/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"