De què depèn la subsistència d´una comunitat?


Mentre un poble hi hagi en l'esfera de la política, ha de determinar per si mateix la diferenciació d'amics i enemics, encara que sigui tan sols en el més extrem dels casos i tot i així ha de decidir, també, si aquest cas extrem s'ha donat - o no. En això rau l'essència de la seva existència política. Si ja no té la capacitat o la voluntat per establir aquesta diferenciació, cessarà d'existir políticament. Si permet que un estrany li imposi qui és el seu enemic i contra qui l'està - o no - permès lluitar, ja no serà un poble políticament lliure i quedarà inclòs en, o subordinat a, un altre sistema polític. Una guerra no adquireix el seu sentit per ser lliurada en virtut d'ideals o normes jurídiques sinó per ser lliurada contra un enemic real. Totes les imprecisions de la categoria amic-enemic s'expliquen pel fet que se les confon amb tota classe d'abstraccions o normes.

Un poble políticament existent no pot, doncs, donat el cas i per mitjà d'una decisió pròpia i propi risc, renunciar a diferenciar amics d'enemics.(...)
Més enllà d'això, seria també un error creure que un poble pot eliminar la diferenciació entre amics i enemics mitjançant una declaració d'amistat a tot el món, o mitjançant la decisió de desarmar voluntàriament. El món no es despolititza d'aquesta manera, ni queda tampoc col locat en un estat de moralitat pura, juridicitat pura o economia pura. Quan un poble li té por de les penúries i els riscos d'una existència política, el que succeirà és que, simplement, apareixerà un altre poble que el rellevarà d'aquest esforç fent-se càrrec de la "protecció enfront dels enemics externs" i, amb això, es farà càrrec també del domini polític. El protector serà llavors qui determinarà l'enemic, com a conseqüència de l'eterna relació que hi ha entre protecció i obediència.

El protego ergo obligo és el cogito ergo sum de l'Estat i una teoria de l'Estat que no sigui sistemàticament conscient d'aquesta frase romandrà sent un fragment insuficient. Hobbes (al final de l'edició anglesa de 1651, pàg. 396) indica que el veritable objectiu del seu "Leviathan" és el de fer-li veure als homes aquesta "mutual relation between Protection and Obedience" l'observança indestructible és exigida tant per la naturalesa humana com pel Dret Diví.

Hobbes va comprovar aquesta veritat en les pitjors èpoques de la guerra civil perquè en una situació com aquesta desapareixen totes les il·lusions legitimistes i normativistes amb les quals a les persones, durant les èpoques de seguretat estable, els plau autoenganyar-e en matèria de realitats polítiques. Quan en l'interior d'un Estat hi ha partits organitzats que poden oferir als seus membres una protecció més gran que la brindada per l'Estat, encara en el millor dels casos l'Estat queda convertit en un annex d'aquests partits i el ciutadà individual sap a qui ha d'obeir.


Doncs molt menys podria un poble, mitjançant la renúncia a tota decisió política, crear un estadi de la humanitat moralment pur o econòmicament pur. El polític no desapareixerà d'aquest món pel fet que un poble ja no té la fortalesa o la voluntat de mantenir-se dins de l'àmbit polític. El que desapareixerà serà tan sols un poble 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"