La Internacional dels economistes.


Papandreu s'ha convertit en la bèstia negra dels dirigents europeus i de la premsa benpensant. ¿Quin delicte ha comès el primer ministre grec? Voler consultar a la ciutadania sobre una qüestió d'extrema importància per a Grècia. Papandreu és un polític responsable que ha entomat amb temprança les exigències i les indecisions dels dirigents europeus en l'inacabable procés rescat del seu país. Mai ha dit una paraula de més ni ha tingut temptacions populistes. Però quan ha vist que alguns líders europeus el situaven davant els fets consumats d'un pla que marcarà la vida dels ciutadans grecs, ha suggerit la possibilitat de consultar-los. ¿No són els ciutadans els dipositaris de la sobirania? ¿No hi ha en aquest pla de rescat molts aspectes que posen en dubte la sobirania del seu país? ¿El Parlament alemany pot decidir sobre el rescat grec i els ciutadans grecs no?

Hauríem d'agrair a Iorgos Papandreu haver posat els ciutadans i no els mercats al centre de la política. En canvi, tots s'han llançat contra ell perquè la ideologia hegemònica diu que en economia els ciutadans no opinen, només poden obeir. No estan preparats, diuen. ¿És que ho estaven els responsables financers que ens han dut al desastre? Papandreu volia aconseguir que els ciutadans li atorguessin la legitimitat per executar unes mesures duríssimes. Papandreu sap que entre els plans europeus hi ha la creació d'una comissió externa que controli les privatitzacions gregues, per sobre del seu Parlament i de les seves institucions. ¿Aquest fet de cultura de protectorat, propi del colonialisme, no seria prou motiu per consultar a la ciutadania? Per Merkasarkozy el referèndum era un ofensa. Més aviat és el premi a la seva insolència.

Immediatament s'ha mobilitzat la Internacional dels economistes, un perillós fantasma que recorre el món: el ministre d'Economia, Evangelos Venizelos, sempre posant els mercats per davant de la ciutadania, ha traït el seu cap de govern i ha desactivat la seva bomba democràtica. Segur que Venizelos serà recompensat.

Josep Ramoneda, La bomba democràtica, Ara, 06/11/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"