Els mercats imparteixen justícia.

Erlich
by Erlich


Penso que Berlusconi representa el pitjor de la condició humana i política. Penso que per a la societat i per a la política és una desgràcia que personatges com ell arribin on ell ha arribat. Dit això, Berlusconi ha estat primer ministre italià perquè la gent l'ha votat. Ens agradi o no ens agradi (que a mi no m'agrada). O si vol, girem-ho: perquè els seus rivals ho han fet tan malament que han impulsat els seus votants a l'abstenció. Posar en dubte la legitimitat dels Berlusconis que circulen pel món és posar en dubte la democràcia entesa com la política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.

La petita paradoxa és que aquest Berlusconi que ha usat el poder de forma arbitrària per subvertir la justícia, les persones i les institucions, l'han fet caure "els mercats". Molts dels que han clamat que no era admissible que un paio com Berlusconi pogués governar un país, i que són els mateixos que també clamen contra els perversos mercats, ara dissimulen, no fos cas que haguessin d'agrair el favor als senyors mercats. La gran paradoxa és que la caiguda de Berlusconi és una notícia nefasta per a la democràcia. La majoria dels ciutadans van votar-lo, però qui el fa fora és un ens abstracte, sense noms ni cognoms concrets, triats per no se sap qui i que no han de respondre davant de ningú.

Estic, doncs, defensant Berlusconi? No. El que estic dient és que no-se-sap-ben-bé-qui ha fotut fora un demagog-populista-pitopàusic-masclista-patètic que es pinta el cap per fer veure que té cabells, però elegit per una majoria de ciutadans (equivocats o no). I és aquest ENI (Ens No Identificat) qui també ha fet fora un il·luminat com Papandreu. Bé, potser és que els que han de governar són el mercats, els únics amb capacitat d'impartir justícia, això sí, a canvi de passar per sobre de la democràcia tal com l'enteníem fins ara. 

Iu Forn, Els mercats han assassinat la política, Ara, 14/11/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"