Llenguatge, creador de realitat.



Des de Humbolt i Nietzsche sabem que l´ésser humà ho és perquè significa i parla, en la mesura que erigeix la civilització sencera mitjançant símbols i paraules. I que el polifacètic discurs -amb el verb en el seu cim- no és un simple vehicle per a l´expressió d´allò ja ideat sense ell, sinó requisit del pensar i dels seus fruits. La consciència lingüística moderna ensenya que comprendre i emparaular van de bracet, i més -encara que ningú no se n´adoni- que el discurs és creador de realitat: dels seus fets, processos i circumstàncies, més enllà de la crua matèria. Ell configura en bona part la facticitat en la que vivim: el passat i la seva memòria, el present i la seva noció, el futur i el seu avançament. D´aquí la necessitat d´aturar la seva corrupció.


Lluís Lluch y Albert Chillón, La corrupción del discurso, El País, 04/11/2011
http://pitxaunlio.blogspot.com/2011/11/des-humboldt-i-nietzsche-sabem-que.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"