La performativitat en Judith Butler.

El concepte de performativitat és central en el treball de Butler. És important distingir-ho de "l'actuació" com a acte o joc de rol conscient. La performativitat, en el sentit de Butler, es refereix a la manera com el discurs crea allò que anomena. El gènere, per exemple, no és quelcom que som, sinó quelcom que fem, o millor dit, quelcom que ens obliguen a fer les expectatives socials i les normes reguladores. Aquestes normes, sovint tàcites i inconscients, es reiteren constantment a través de les nostres accions, vestits, llenguatge i interaccions. A través d'aquesta repetició constant, el gènere apareix com un atribut natural i inherent.

Butler es basa molt en el treball de JL Austin, especialment en el seu concepte de actes de parla. Austin va argumentar que el llenguatge no només descriu la realitat; també realitza accions. Per exemple, dir "sí" en un casament no és només descriure un matrimoni; l'està promulgant. Butler amplia aquesta idea al gènere, argumentant que els actes repetits de gènere creen la mateixa realitat que semblen descriure. Aquest procés crea la il·lusió d'una essència subjacent, enfosquint la naturalesa construïda de la identitat.

Penseu en l'impacte de que els diguin constantment "els nois no ploren" o "les noies han de ser educades". Aquestes declaracions aparentment innòcues, repetides al llarg de la infància i l'adolescència, contribueixen a la construcció d'identitats de gènere. Impliquen una comprensió binària del gènere i limiten la gamma de comportaments acceptables per a les persones en funció del seu sexe percebut. El poder d'aquests actes performatius rau en la seva capacitat per donar forma a la nostra comprensió de nosaltres mateixos i del món que ens envolta, reforçant les normes i expectatives de la societat.

Philosopheasy, The Limits of Representation: Judith Butler on Identity, Power, and the Culture Wars, philosopheasy.com 03/03/2025