Els "cinc filtres" que configuren el contingut de les notícies, segons Chomsky.
Chomsky, juntament amb Edward S. Herman, van desenvolupar el "Model de propaganda" en el seu treball fonamental, Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media . Aquest model perfila cinc "filtres" que configuren sistemàticament el contingut de les notícies i, en conseqüència, la percepció pública. Aquests filtres garanteixen que la informació presentada al públic generalment s'alinea amb els interessos de les elits poderoses, sovint a costa d'una participació democràtica més àmplia i una presa de decisions informada.
Els cinc filtres són:
1. Mida, propietat i orientació al benefici: els mitjans de comunicació són principalment grans corporacions amb ànim de lucre, sovint propietat de conglomerats encara més grans. Els seus interessos financers influeixen molt en el tipus de notícies que prioritzen i com les enmarquen.
2. Llicència de publicitat per fer negocis: els anunciants són la font principal d'ingressos per a la majoria dels mitjans de comunicació. Això crea una dependència que pot conduir a l'autocensura i un biaix cap al contingut que sigui agradable per als anunciants i els seus públics objectiu.
3. Obtenció de notícies als mitjans de comunicació: els mitjans de comunicació depenen molt de fonts "oficials", com ara funcionaris governamentals, portaveus corporatius i grups de reflexió. Aquestes fonts sovint tenen interessos creats i poden manipular de manera subtil (o no tan subtil) el flux d'informació.
4. Flak and the Enforcers: "Flak" fa referència a respostes negatives al contingut dels mitjans, com ara queixes, demandes o campanyes organitzades. Els actors poderosos poden fer servir les antibacterístiques per pressionar els mitjans de comunicació perquè modifiquin la seva cobertura o evitin determinats temes per complet.
5. Anticomunisme (ara, amb freqüència, "antiterrorista" o una "por de l'altre" generalitzada): Històricament, l'anticomunisme va servir com una poderosa ideologia nacional utilitzada per justificar accions i marginar les veus discrepants. Aquest filtre ha evolucionat per abastar pors més àmplies, sovint centrant-se en amenaces externes a la seguretat nacional o als valors socials, que es poden utilitzar per justificar polítiques i limitar el debat.
La propaganda, segons Chomsky, no consisteix en obligar la gent a creure coses específiques. Es tracta de limitar l'abast del debat acceptable, establir els límits del que es considera "pensable" o "raonable". Es tracta de crear un clima de conformitat on mai es plantegen certes preguntes i mai es consideren seriosament certes perspectives. Això s'aconsegueix mitjançant diferents tècniques, com ara:
Enquadrament: seleccionar acuradament el llenguatge i el context utilitzats per descriure els esdeveniments, influint en la manera com l'audiència els interpreta.
Omissió: ignorar selectivament la informació que contradiu la narració desitjada.
Repetició: repetir constantment determinades frases i idees, fent-les semblar més creïbles i familiars, encara que no tinguin proves.
Atractius emocionals: utilitzar la por, el patriotisme o altres emocions per evitar l'anàlisi racional.
Crear un sentit de "nosaltres" versus "ells": dividir la població i fomentar l'animadversió cap als enemics percebuts, ja siguin interns o externs.
Comentaris