Per què els humans són els amos de la creació? (Yuval Noah Harari).

forges

La Revolució Cognitiva és el punt en què la història es va declarar independent de la biologia. Fins a la Revolució Cognitiva, les activitats de totes les espècies humanes pertanyien al regne de la biologia o, si ho preferiu, de la prehistòria (...). A partir de la Revolució Cognitiva, el relat històric substitueix les teories biològiques com a explicació principal del desenvolupament de l’Homo sapiens. Per explicar-nos l’aparició del cristianisme o de la Revolució Francesa, no n’hi ha prou entenent la interacció dels gens, les hormones i els organismes. També és necessari tenir en compte la interacció de les idees, les imatges i les fantasies.

Les nostres societats estan construïdes sobre els mateixos components bàsics que les societats neandertals, o dels ximpanzés, i com més examinem aquests components –sensacions, emocions, vincles familiars-, menys diferències trobem entre nosaltres i els altres simis.

Ara bé, és un error buscar diferències en el nivell individual o de família. D’un en un o fins i tot de deu en deu, som vergonyosament semblants als ximpanzés. Les diferències significatives només comencen a aparèixer quan travessem el llindar dels cent cinquanta individus, i, quan arribem als mil o dos mil individus, les diferències són impressionants. Si intentéssim aplegar milers de ximpanzés a la plaça de Tiananmen (...) el resultat seria el caos més absolut. En canvi, milers de sàpiens es reuneixen habitualment en aquest lloc (...). Junts creem estructures ordenades –com ara xarxes comercials, celebracions massives, institucions polítiques-, que no hauríem pogut crear mai de manera aïllada.  La veritable diferència entre nosaltres i els ximpanzés és l’aglutinament mític que uneix grans nombres d’individus, famílies i grups. Aquest aglutinament ens ha convertit en els amos de la creació (pàgs. 63-64).

Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu història de la humanitat, Edicions 62, Barna 2014, segona edició.