Canvis de comportament social i la singularitat humana (Yuval Noah Harari).


El comportament de la majoria dels animals socials està determinat en gran part pels gens. L’ADN, però, no és un autòcrata. El comportament animal està influït també per factors medioambientals i singularitats individuals. No obstant això, en un entorn determinat, els animals d’una mateixa espècie tendiran a comportar-se d’una manera semblant. En general, sense mutacions genètiques no hi pot haver canvis significatius en el comportament social (...). Els ximpanzés, per exemple, no es poden reunir en una assemblea constitucional per abolir la funció del mascle alfa i declarar que a partir d’ara tots els ximpanzés es consideraran iguals. Aquest canvis de comportament tan dràstics només es produirien si canviés alguna cosa de l’ADN dels ximpanzés.

Des de la Revolució Cognitiva, els sàpiens han estat capaços de canviar el seu comportament ràpidament i han transmès nous comportaments a les persones futures sense necessitat de cap canvi genètic o mediambiental.

Gairebé de la nit al dia, el 1789 la població francesa va passar de creure en el mite del dret diví dels reis a creure en el mite de la sobirania del poble.  (pàgs. 57-58)


Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu història de la humanitat, Edicions 62, Barna 2014, segona edició.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"