Ficcions que no són mentides (Yuval Noah Harari)
Explicar contes
efectius no és fàcil. La dificultat no consisteix a explicar el conte, sinó a
convèncer tothom perquè se’l cregui. Un gran part de la història gira sobre
aquesta qüestió: ¿com es convenç milions de persones perquè creguin en uns
contes determinats sobres déus, nacions o societats de responsabilitat
limitada? Aconseguir-ho dóna un poder immens als sàpiens, perquè permet que
milions de desconeguts cooperin i treballin amb un objectiu comú. Intenteu imaginar-vos que difícil hauria estat
crear estats, esglésies o sistemes jurídics si només poguéssim parlar de coses
que existeixen, com ara els rius, els arbres i el lleons.
Una realitat
imaginada no és una mentida. Jo menteixo quan dic que hi ha un lleó a la vora
del riu i sé perfectament que no n’hi ha cap. Les mentides no tenen res d’especial.
Les mones verdes, els ximpanzés saben dir mentides. S’ha observat una mona
verda, per exemple, cridant “Alerta! Un lleó!” quan no hi havia cap lleó. L’alarma
va fer fugir convenientment una mona del grup que acabava de trobar un plàtan i
va permetre a la mentidera menjar-se el premi tot sola. (pàg. 55)
Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu història de la humanitat,
Edicions 62, Barna 2014, segona edició.
Comentaris