Ficcions que no són mentides (Yuval Noah Harari)

Explicar contes efectius no és fàcil. La dificultat no consisteix a explicar el conte, sinó a convèncer tothom perquè se’l cregui. Un gran part de la història gira sobre aquesta qüestió: ¿com es convenç milions de persones perquè creguin en uns contes determinats sobres déus, nacions o societats de responsabilitat limitada? Aconseguir-ho dóna un poder immens als sàpiens, perquè permet que milions de desconeguts cooperin i treballin amb un objectiu comú. Intenteu imaginar-vos que difícil hauria estat crear estats, esglésies o sistemes jurídics si només poguéssim parlar de coses que existeixen, com ara els rius, els arbres i el lleons.

Una realitat imaginada no és una mentida. Jo menteixo quan dic que hi ha un lleó a la vora del riu i sé perfectament que no n’hi ha cap. Les mentides no tenen res d’especial. Les mones verdes, els ximpanzés saben dir mentides. S’ha observat una mona verda, per exemple, cridant “Alerta! Un lleó!” quan no hi havia cap lleó. L’alarma va fer fugir convenientment una mona del grup que acabava de trobar un plàtan i va permetre a la mentidera menjar-se el premi tot sola. (pàg. 55)


Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu història de la humanitat, Edicions 62, Barna 2014, segona edició.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.