Els vaticinis del Niño.



Si la crisi ens ha ensenyat alguna cosa, ha sigut fonamentalment economia. Si de l’economia hem après alguna cosa, ha sigut sens dubte a confiar-hi molt poc, si no gens. La majoria dels economistes que conec són bàsicament historiadors, és a dir, la relació més còmoda que estableixen és amb el passat. Després hi ha aquest segon grup, el dels qui fan prediccions. Quan un professional de l’economia s’atreveix a parlar del futur sap que ha d’amarrar-se bé els matxos. Al capdavall, les prediccions errònies en el detall són el pa nostre de cada dia: xifres de creixement que no es compleixen, inflacions que es desborden, dèficits que no es poden embridar...

D’una manera o altra, l’economia, quan es projecta cap endavant, acaba assemblant-se estretament a l’astrologia. El lector que m’ha seguit fins ací pensarà, ara, que aquest argument és massa forçat. És possible. Però hi ha un cas almenys en què la confluència d’aquestes dues disciplines ha donat resultats sorprenents. Em referisc a Santiago Niño Becerra. Niño, catedràtic d’estructura econòmica a la Universitat Ramon Llull, es va fer famós per haver previst la catàstrofe del 2010. El seu llibre El crash del 2010 -publicat l’any 2009- va predir amb rotunditat el col·lapse del mes de maig d’aquell any. És el moment en què s’aprova, a nivell europeu, el rescat de Grècia i a Espanya Zapatero es fa l’harakiri anunciant les primeres retallades. Segons rebla Niño en Más allá del crash (Los libros del Lince, 2011), la crisi s’estendrà fins als anys 2020-2023. Però això no suposarà la fi automàtica del capitalisme. El col·lapse de l’actual sistema s’esdevindrà, segons el seu vaticini, entre l’any 2055 i el 2065.

Vaticini és un terme prou correcte per al cas. Per bé que Niño cuida molt les seues intervencions públiques i la literalitat dels seus textos, a internet circula profusament el seu interès per l’astrologia. És públic i notori que, l’any 2003, va participar amb Inma Fernández al III Fòrum Europeu sobre Astrologia i Societat, amb la ponència Auge i caiguda de l’estat del benestar: el sextil Neptú-Plutó (1929-2052). Allí determinava clarament que “la posició de Saturn en Verge durant el setembre del 2007 i el setembre del 2009 -que denota una carència important de recursos materials i tècnics- es posarà dramàticament de manifest el 2010 -ja amb Saturn en Balança-, tot formant part de la impressionant Creu T Cardinal entre aquest mateix Saturn en Balança, Urà en Àries i Plutó en Capricorn”. Com a conseqüència d’això, la situació econòmica del món entre 2010 i 2012 -augurava Niño Becerra-“serà equiparable a la que el planeta va viure durant la Depressió dels anys 30, que va començar amb el Crac del 29”. Aquesta crisi es prolongarà fins al 2018, quan “Urà entrarà en Taure”.

I bé: aquestes són les cites literals. Hauré de confessar, per si de cas, que no sóc gens procliu a creure ni una coma de la literatura astrològico-zodiacal. Però la precisió anticipatòria de Niño Becerra -tant en el vessant zodiacal com en l’estrictament empíric- fa pensar.

Per acabar-ho d’adobar, entrem ara precisament en un any de risc, segons aquesta mena de pronòstics. L’eurozona manté l’economia pràcticament al ralentí, els emergents pateixen, però l’Espanya de Rajoy es vanta que el creixement serà igual o superior al 2%. Mentrimentres, un peculiar nord-americà anomenat Michael Snyder afirma que, atès que els cicles econòmics solen durar set anys, per a l’any que comença ens espera un xoc bastant brutal. El caràcter malèfic del número 7 (ja des de la Bíblia) és constatable: l’any 2008 va tindre lloc la fallida de Lehman Brothers, el 2001 va portar una gran recessió als Estats Units, el 1994 el mercat global de bons es va ensorrar, el 1987 s’esdevingué el famós Dilluns Negre i la caiguda de la borsa...

Dues coses sobre Snyder: és un cristià fonamentalista (dels qui creuen en les tres G: gold, guns and god [or, armes i Déu]) i abomina dels impostos i del control governamental de l’economia. Això no vol dir res o ho pot voler dir tot, depèn. En tot cas, hi ha qui ja ha volgut recordar que en les famoses prediccions de Nostradamus, al segle XVI, es parlava d’un esfondrament de l’economia mundial per al 2015... però també que s’aboliran els impostos i els morts ressuscitaran [sic].

Economistes? Astròlegs? Mags? No sé qui té el percentatge d’encerts més elevat. Tinc tendència a considerar-los a tots en el mateix rang. Però els astròlegs, almenys, solen resultar més amens.

Joan Garí, Economistes, astròlegs i la crisi en el 2015, Ara, 13/01/2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"