El dret és el llenguatge del poder.

Diu l’excanceller alemany Gerhard Schröder: “L’annexió de Crimea es qüestiona des del dret internacional, però Crimea va decidir en referèndum que volia ser una regió russa. I així ha estat”. És a dir, els governs europeus juren que les fronteres d’Europa són intocables. Una d’elles va canviar en un cap de setmana, i Donetsk i Lugansk van pel mateix camí. Els grans principis del dret internacional no resisteixen la lògica dels fets consumats, aplicada per Moscou. Putin ja porta tres territoris annexionats sense amb prou feines haver disparat un tret, i en té al cap un parell més. Són les guerres de Putin el que està trencant els esquemes a Europa i als Estats Units. Si se sap seleccionar la baula feble de l’adversari i guanyar-se les voluntats pertinents, amb una empenteta n’hi ha prou. I els líders europeus segueixen repetint, contra tota evidència, que les fronteres són intocables. La lliçó és la de sempre: si tens força per canviar les situacions, guanyaràs. I Europa claudicarà perquè no vol embolics de final incert. En canvi, si acceptes els procediments establerts i et mantens en el marc de la legalitat, faran tot el que estigui a les seves mans -que no és poc- perquè fracassis. Francisco Rubio Llorente deia en un article recent: “El dret és el llenguatge del poder. Potser no només això, però certament també això”. El poder és la resultant de les relacions de força; el dret, òbviament, té molt a veure amb el desenvolupament d’aquestes forces. I Putin s’ho pren al peu de la lletra.

Josep Ramoneda, L'hora dels fantasmes, Ara, 14/05/2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"