dilluns, 24 d’octubre de 2016

L'efecte 'Merlí'.


Resultat d'imatges de merlí

Em dic Merlí... i vull que la filosofia us faci trempar”. Amb aquesta declaració d’intencions es presentava el protagonista d’una de les sèries més exitoses de TV3 dels últims temps davant dels seus alumnes. Més enllà de la polèmica -se l’ha criticat per masclista, entre altres coses-és innegable que la sèrie ha posat el focus sobre la filosofia. I, casualitat o no, aquest curs han augmentat les matriculacions a totes les facultats de filosofia de Catalunya. A la Universitat de Barcelona (UB) han passat de 180 a 214, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de 45 a 58, a la Universitat de Girona (UdG) de 20 a 30 i a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) -on el grau és de filosofia, política i economia- de 20 a 30.

Un dels estudiants de la UB és Pol Ruiz (17 anys). Tot i que el seu objectiu a curt termini no és ser professor de filosofia, no ho descarta en un futur. Nascut en una família d’humanistes, fa anys que llegeix diferents autors relacionats amb la matèria. “Com més llegia, més se’m despertava el dubte existencial i volia entendre què estava passant”, explica Ruiz, que també és estudiant de matemàtiques. Segons explica, els mètodes que utilitza el Merlí per ensenyar filosofia són recorrents en les converses entre companys. “És una sèrie que té molt potencial perquè té molt públic i ha servit per trencar el tabú que planava al voltant de la filosofia”, apunta. Dit això, considera que Merlí fa una “mala interpretació de la filosofia” perquè se centra més “en la polèmica que en l’obra dels filòsofs”. A ell, tot i que és un apassionat de la matèria, li costava empatitzar amb l’assignatura de filosofia que s’impartia a batxillerat. “A la universitat he notat un canvi radical”, explica.
A l’escola sempre que podia parlava amb els professors de filosofia fora de classe per “discutir i comentar” les lectures. “Aquesta dinàmica em va afectar perquè m’interessava més la conversa que teníem que la matèria de classe i vaig descuidar el curs”, explica Ruiz, que afegeix que era dels pocs alumnes de classe que sentia passió per la filosofia. Fins ara era habitual que fossin pocs els alumnes que sentien un gran interès per la filosofia. O, com a mínim, aquesta és l’experiència de David Aínsa, professor de filosofia de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona, que assegura que en 21 anys de carrera els alumnes que s’han interessat per la matèria fora de classe són minoria. A més, tot i que Catalunya ha blindat l’assignatura, la Lomce preveu que filosofia no sigui obligatòria a segon de batxillerat. Segons Aínsa, arran del boom de Merlí els alumnes “tenen més interès per la matèria” i els “sonen més els autors”. No obstant això, lamenta que la sèrie estigui “banalitzant” la filosofia i que “tot giri al voltant de la idealització d’un professor”. “El primer dia vaig haver de dir que jo no sóc de ficció, que jo no sóc el Merlí”, explica el David, que reivindica que ell és un professor “real”. A l’hora de fer les classes busca “l’enfrontament” i posar els alumnes “entre l’espasa i la paret”.
“La realitat té molts matisos però a mi m’agrada fer-los escollir entre el blanc i el negre perquè així aprenguin a pensar”, diu Aínsa. Com a mètode, fa servir el “teatre” i els ensenya que la filosofia “té molt a veure amb la vida”. “Si parlo de marxisme els explico que en realitat el món és una merda i que cal lluitar per canviar-lo, i si parlo d’empirisme intento que vegin quina importància té l’experiència de les coses que van passant a l’hora de veure el món i de configurar-lo”, assegura. Tot i que fuig dels clixés, els seus companys li diuen que és “el Merlí de l’institut”. “Sóc l’estrany del centre, però, sincerament, no conec cap professor de filosofia que sigui estable, perquè ens ho qüestionem tot”, explica, entre somriures.
Èxit en el màster de professors
Estudiar per ser professor de filosofia és el que està fent Martí Tambo (29 anys), que ara està cursant el màster de professorat. Davant l’èxit de Merlí, Tambo patia per si tindria plaça. Un total de 57 persones van sol·licitar l’entrada al màster, que té 40 places disponibles. De fet, Merlí està tan present entre els companys que fins i tot la foto del grup de WhatsApp de la classe és la de l’actor Francesc Orella.
“Molts professors fan bromes sobre la sèrie i comenten que moltes tècniques no les aplica bé”, explica Tambo, que afegeix que critiquen el fet que el professor estigui tan al centre. Polèmiques al marge, una cosa és clara: la filosofia està en boca de tothom.
Núria Martínez, 'Merlí' fa créixer l'interès per la filosofia entre els estudiants, Ara 23/10/2016