dimarts, 25 d’octubre de 2016

La veritat matemàtica.

Resultat d'imatges de la verdad matemática


La matemàtica pot inspirar-se en la realitat i s’hi pot aplicar amb èxit, però no li deu res, perquè res del que s’esdevingui en la realitat pot desmentir, corregir o desautoritzar una estructura o un teorema matemàtic. Un científic pot equivocar-se, exagerar o mentir quan dóna compte d’un experiment. Per això, encara que rar, el frau en ciència existeix. No obstant això, ningú se suïcida publicant matemàtica falsa, incoherent o enganyosa. La matemàtica es confirma o desmenteix amb paper i llapis. Per això quelcom hi ha en la matemàtica que no és ciència i que tampoc és art. La veritat absoluta i eterna existeix, però només en matemàtiques. El matemàtic és l’únic intel·lectual que fa servir l’absolut, l’etern i l’infinit amb tota normalitat. La veritat matemàtica és neta, perfecta, coherent, autònoma, necessària, bella, rodona i, sobretot, és universal. Ningú té el privilegi de la seva autoritat, de la seva representació o del seu benefici. Per això la matemàtica potser serà el domini del coneixement en què es donen creadors que no negocien amb ningú que intenti grapejar la seva veritat. Potser seran els únics que, irritats, rebutgen premis, càrrecs, honors i privilegis per pur amor a aquesta veritat bella i absoluta. És el cas de matemàtics com Srinivasa Ramanujan, Alexander Grothendieck o Grigori Perelmán i és el cas dels primers pensadors racionalistes com René Descartes o Baruch Spinoza.

Jorge Wagensberg, La veritat absoluta existeix, Mètode nº 90, Estiu 2016