dimecres, 12 d’octubre de 2016

Just fa 80 anys.


Dotze d'octubre de 1936. Just fa 80 anys. Al paranimf de la Universitat de Salamanca, els peixos grossos del cop militar celebren el Día de la Raza. Presideix la taula el rector Miguel de Unamuno, filòsof, escriptor i polític (i basc) que en un primer moment havia recolzat la rebel·lió franquista. Pren la paraula un professor que llança una diatriba contra els separatistes bascos i catalans. L'ambient es caldeja. Millán-Astray, el general mutilat a la guerra del Marroc, qualifica els dos pobles de càncers al cos de la nació. Se sent el crit de la legió: ¡Viva la muerte! El vell Unamuno trenca el silenci i improvisa un discurs històric. Compara Millán-Astray amb Cervantes, tots dos tolits. Però al general li nega la grandesa espiritual de l'escriptor i l'acusa de buscar el consol d'una Espanya mutilada, a la seva imatge i semblança. Al paranimf ressona: ¡Muera la inteligencia! Unamuno rebla: «Vencereu, perquè teniu sobrada força bruta. Però no convencereu, perquè per convèncer s'ha de persuadir. I per persuadir necessitareu una cosa que us falta: raó i dret en la lluita. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya».

Aquesta guerra va passar, però segueix sent la nostra. I la terra ferida encara pareix mutilats emocionals incapaços de persuadir, de pensar, amb raó i dret, en el bé comú. Avui, 12 d'octubre. Pot ser que no hi hagi gaire cosa a celebrar, però sí molt a recordar.

Emma Riverola, '¡Viva la muerte!'. el periodico.cat 12/10/2016