'Aphorismós'.

Georg Christoph Lichtenberg

El nom aforisme és paraula grega, aphorismós, que no vol dir altra cosa que “una frase concisa que enuncia una norma”, i per aquesta raó la paraula “moderna” —que ja es troba en textos del XIII però no es generalitza fins al XV-XVI— va designar de seguida aquesta escriptura antidiscursiva, breu, més o menys sentenciosa, i amb propòsit d’il·lustrar el lector al voltant tant de les coses de cada dia com de les més transcendentals. Hi ha aforismes molt senzills, a base d’una sola frase, que contenen una saviesa prolixa i pertorbadora —són freqüents entre els moralistes francesos del Grand Siècle, i no poc a Valéry—; n’hi ha, per contra, que són trossos d’una reflexió inacabada, com els de Lichtenberg, com gairebé tots els dels membres de la revista alemanya Athenäum, de començament del segle XIX, o com els de Nietzsche i Schopenhauer. Les reflexions breus, sovint tancades en elles mateixes i formant un “pensament complet” —així es definia la “frase” quan jo era petit— són, per antonomàsia, aforístiques. Però les més llargues i enrevessades, quasi discursives, mereixen un altre nom per no despistar els lectors: aquest és el cas del primer volum d’una novíssima edició dels escrits de Lichtenberg, servits ara mateix en llengua castellana: Georg Christoph Lichtenberg, Cuadernos, vol. I, traducció de Carlos Fortea (Hermida Editores, 2015), que és el primer lliurament d’un conjunt —tant de bo!— de cinc entregues. En català en tenim un bon recull als Quaderns de notes editats oportunament el 2012 pel segell Ela Geminada.

Jordi Llovet, Aforisme i discurs, Quadern. El País, 08/04/2015
http://cat.elpais.com/cat/2015/04/08/cultura/1428511563_511909.htm