memòria i responsabilitat

¿Els néts o descendents dels avis als qui van fer injustícies o les van fer tenen alguna responsabilitat històrica que assumir? Tenim l´obligació de recordar: el que som i el que tenim és el resultat d´un procés construït sobre la suor d´uns i el patiment d´altres que són invisibles a l´ull humà però no a la memòria. Si volem entendre el que som i on som, hem de fer servir la memòria. En el relat bíblic de la caiguda, tal com l´entenien els il·lustrats, se´ns diu que les desigualtats socials entre els homes, les relacions de domini i explotació, no són quelcom natural. El natural era la igualtat. Fou quan l´home es feu adult, entrà en societat i començà a fer història quan arribaren les desigualtats, l´explotació i la injustícia. La memòria ens recorda que la humanitat té una història comú i res del que ha passat en ella ens pot deixar indiferents perquè tot el que ha succeït ens està afectant d´una manera o d´una altra. Hem de parlar de memòria si volem entendre l´abast de la responsabilitat. 

Reyes Mate, Luces en la ciudad democràtica, Pearson/Alhambra, Madrid 2007