Harriet Taylor Mill.




Mill diu d’ella (Harriet Taylor) que va ser inspiradora, i en part autora, del millor que hi ha en els seus escrits. Bé es devien estimar, si van torejar convencions plegats (va ser conegut el triangle amorós que van mantenir durant gairebé vint anys amb el primer marit d’ella). Bé devia valorar l’amor i l’amistat que ella li tornava, havent tingut una infància merdosament victoriana i un pare obsessionat a fabricar un geni. Aquí el mal que li va fer pel seu bé (i pel bé de tots, si ens posem utilitaristes altruistes): quan tenia tres anys ja se sabia l’alfabet grec; als vuit feia anar el llatí, la geometria i l’àlgebra com qualsevol nen de la seva edat faria anar una pilota; i als dotze, havia escrit un llibre en vers (res, la continuació de la Ilíada). Després va estudiar filosofia, dret i economia a França, que els papes podien pagar això i més. Imagineu com va arribar a brillar, aquella “màquina de pensament racional” un cop vençut el domini del pare i cedit al cultiu de la maduresa intel·lectual i emocional, al costat de la gran Harriet Taylor Mill. Al costat, sempre al costat, encara que diguin que és darrere seu on hauríem de trobar-la.

Mar Bosch Oliveras, Darrere una gran dona, El País 25/05/2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.