diumenge, 13 de març de 2016

Les prediccions científiques.


La feina que fa i ha fet la ciència és un esforç per entendre el món que ens envolta, però també per anticipar el que pot passar. Observar les estrelles és fascinant, però voldríem predir les estacions i els eclipses. Encara que a cops sembli que previsions com les meteorològiques l'encertin poc, tenim proves contínues de la capacitat de les teories científiques de predir fenòmens que se'n dedueixen. Acabem de tenir-ne una prova en l'observació de les ones gravitatòries predites fa cent anys, però no és l'única.

Durant segles, hem anat explicitant allò que en diem el mètode científic, que ha estat objecte d'anàlisi per part de molt pensadors i que té alguns trets fonamentals. Un d'ells és que per explicar algun fenomen formulem hipòtesis i teories, sovint de base matemàtica, la validesa de les quals hem de provar a base d'experiments que dissenyem per poder concloure si és certa o falsa. La teoria de la relativitat n'és un exemple. Aquesta teoria no va sortir del cap d'Albert Einstein una nit d'insomni. L'any 1887 s'havia fet un experiment per mesurar si la velocitat de la llum en la direcció en què viatja la Terra és diferent en relació amb la direcció perpendicular i no van aconseguir trobar-ho. L'experiment no va tenir explicació fins que Einstein va acabant acceptant que la llum viatja a la mateixa velocitat sigui en la direcció que sigui. Això implicava revisar les teories de la mecànica de Newton amb una nova teoria que calia verificar.

Cap a la mateixa època Max Planck va proposar que per explicar com la llum és emesa per la matèria calia acceptar que no ho feia de manera contínua. Així va néixer la mecànica quàntica. Durant anys aquestes teories van anar sent elaborades i fent prediccions que han estat confirmades. De la teoria de la relativitat se'n dedueix que la matèria és una forma de l'energia, i l'energia nuclear ens ho confirma. La mecànica quàntica va preveure les propietats dels semiconductors i tota l'electrònica està basada en ells. Una de les elaboracions més teòriques d'Einstein prediu l'existència d'ones gravitatòries. Ha calgut esperar cent anys però ara són aquí i obren una nova finestra per observar l'univers que potser ens donarà dades amb les quals elaborar noves teories. És la història mateixa de la ciència.

En un altre domini podem recordar la fita assolida per la nau Rosetta llançada per l'Agència Europea de l'Espai. Després de deu anys de viatge, de fer diverses voltes pel sistema solar i de ser empesa per la Terra i Mart, va arribar l'any 2014 a un punt on s'havia de trobar amb el cometa Xeriumov-Guerassimenko. Tal com estava previst, allà hi havia el cometa. Tot plegat és una aplicació de la mecànica clàssica que es va acomplir amb una precisió extraordinària. ¿Sempre passa que les prediccions siguin tan bones? No sempre. Tenim fenòmens que són molt complexos, com els pronòstics del temps o de terratrèmols. En un cas tenim moltes observacions i bones teories, però cal fer càlculs amb un nombre molt gran de dades que necessiten els ordinadors més grans que existeixen. Tot i això produeixen prediccions que són cada cop més bones, però aproximades. Malauradament no podem tenir mesures acurades del lloc de l'interior del planeta on es produeixen les fractures que donen lloc a terratrèmols i la seva predicció per ara és impossible. Però podem saber allà on és més probable que es produeixin i aconsellar mesures de prevenció.

Quan analitzem els organismes vivents tenim un exemple de complexitat que a cops permet bones prediccions i a cops, només aproximacions. Hi ha malalties produïdes per un sol gen que es poden diagnosticar sense error, però quan hi intervé el comportament humà les prediccions esdevenen difícils. Potser l'exemple més clar el tenim en l'economia. Hi ha anàlisis molt refinades, hi ha teories amb models matemàtics molt complexos, però veiem que la capacitat de predicció dels cicles econòmics és molt baixa. Segurament per això hauríem de dir als col·legues economistes que no anomenin la seva activitat Ciències Econòmiques, ¡i no parlem de Ciències Polítiques! Són activitats interessants i poden ser fins i tot útils, però de científiques, en el sentit que hem parlat abans, en tenen molt poc.

Aquesta és una de les raons per les quals a l'hora de prendre decisions que ens interessen a tots les anàlisis científiques són essencials. Pensem, per exemple, en tot allò relacionat amb els efectes de la nostra activitat sobre el clima. Caldrà repensar moltes activitats i la manera com mengem, vivim i ens desplacem. Per això necessitem de l'economia i la política, però sobretot cal aplicar el mètode científic per obtenir les millors dades i per preveure els possibles efectes de les decisions que en qualsevol cas estan en mans dels ciutadans.

Pere Puigdomènech, Fer prediccions i contrastar-les, el periodico.cat 12/03/2016