Transparència, economia i societat (Byung-Chul Han).

La coacció de la transparència no és avui un explícit imperatiu moral o biopolític sinó, sobretot, un imperatiu econòmic. El que s’il·lumina es lliura a l’explotació. Il·luminació és explotació. La hiperil·luminació d’una persona maximitza l’eficiència econòmica. El client transparent és el nou habitant, l’home sagrat del panòptic digital.

(...) Els consumidors es lliuren voluntàriament a les observacions panòptiques, que dirigeixen i satisfan les seves necessitats. Aquí, els mitjans socials ja no es distingeixen de les màquines panòptiques. Coincideixen comunicació i comerç, llibertat i control. L’obertura de les relacions de producció per als consumidors, que suggereix una transparència recíproca, es mostra, al capdavall, com a explotació del social. El social es degrada i es fa operacional fins al punt de convertir-se en un element funcional del procés de producció. Serveix sobretot per optimitzar les relacions de producció. A la llibertat aparent dels consumidors li manca tota negativitat. Ells ja no constitueixen cap afora que qüestioni l’interior del sistema.

(“La societat del control”)


Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.