Origen de la democràcia, segons Castoriadis.

A partir de quin moment l'imaginari radical constituent, és a dir, una espontaneïtat creadora en els éssers humans” comença a ser la qüestió realment pertinent? A partir del moment en què surt de la heteronomia, o, en què hi ha justament emancipació respecte de l'invisible. Per a mi això és un tema central: les societats tradicionals són societats mítico-religioses (...) en les que no poden impugnar-se la llei social o la representació del món, el món creat per la societat, perquè és un d'invisible o una imposició, una llei de l'invisible, etc. Des d'aquest punt de vista, és evident que la societat moderna és diferent a la resta. La societat grega ocupa un lloc particular, no perquè sigui una societat laica, que no ho és, sinó perquè (...) la religió és una religió cívica -en el sentit que donaria després Rousseau a l'expressió-, que forma part del funcionament de la ciutat, i els grecs, d'altra banda , molt pietosos, mai no somiaren, per exemple, amb enviar la gent a preguntar a l'oracle de Delfos: “¿Quines lleis hem de fer?” Enviaren emisaris a l'oracle per plantejar-li tota classe de qüestions, fins i tot: “¿On s'ha d'establir una colònia?”... però no: “¿És bona aquesta llei, o aquesta altra?”. És a dir, la legislació, la societat política quedaven fora de l'àmbit de la religió.

Per a mi, la democràcia, i aquí reprenem en certa mesura la discussió amb Lefort, no és la indeterminació, és l'autoinstitució explícita. És el fet de dir, com deien els atenesos, édoxa te boule kai tó demo (Ha semblat bé al consell i a l'assemblea del poble) o com diuen les constitucions modernes, “la sobirania pertany al poble”. El poble és sobirà. El poble pot canviar la llei, tot i que pot passar que no la canviï (...). Al meu entendre, aquí resideix la diferència. No penso que hi hagi una naturalitat de la democràcia, penso que la democràcia és un règim molt improbable, i molt fràgil, i això precisament demostra que no és natural.

Cornelius Castoriadis, Democracia y relativismo. Debate con el Mauss, Minima Trotta, Madrid 1994