Helenocentrisme i democràcia.

No es tracta només de Grècia. Es tracta, sens dubte, també d'Europa occidental a partir de cert moment, probablement dels segles XI o XII. En segon lloc, (...) no considero que la cultura grega o, per suposat, la cultura occidental, fins i tot en el millor d'elles mateixes, siguin un model per a la resta de la humanitat o per a nosaltres mateixos en el futur. Simplement dic que aquí es troba el principi d'una cosa, el germen d'una cosa. ¿Quin és aquest germen? Senzillament per referir-se a la seva expressió més simple: la posada en qüestió de si mateixa. (...) És quan Heròdot diu que els perses són infinitament millors que els grecs i que els egipcis són més savis i assenyats que els grecs. (Això) torna a aparèixer a Occident a partir, si més no, del segle XVI, amb Las Casas, Montaigne, després Swift, Montesquieu, després la Il·lustració, etc. (...) Aquest posar-se en dubte és per a mi l'essencial de l'aportació de l'antiga Grècia. Que continua més tard a Occident. És el que permet, per exemple, que existeixi un moviment polític, que existeixi la vertadera política i no allò que és polític, com es diu ara d'una forma que trobo un tant estúpida. (...)

Es parla com si en qualsevol època la gent hagués pres posicions polítiques, s'hagués donat el dret a discutir, a criticar a les seves societats. ¿És una completa il·lusió! ¿Provincianisme en un mitjà hipercult! ¿Aquest dret existí dos segles en l’Antiguitat i tres a l'Edat Moderna! ¿I no en tots els llocs! Només sobre petits promontoris, el promontori grec o el promontori occidental, europeu, això és tot. En cap altre lloc ha existit. Un xinès, un indi tradicional, no considera normal prendre posicions polítiques, jutjar a la seva societat, tot el contrari, els sembla fins i tot inconcebible. No disposen del marc intel·lectual que els permeti fer-lo.

Existeix un projecte d'autonomia que té el seu germen a Grècia, a Occident, però sens dubte ha d'anar més enllà. En aquest moment ens situem com a homes, com a éssers -ántrophos, no mascles- polítics i diem: estem a favor ..., per exemple, dels drets humans i la igualtat de les dones i en contra ..., per exemple, de la infibulació vaginal i l'ablació del clítoris.

(Xina) aquesta cultura filosòfica s'ha limitat a ser una cultura de mandarins en l'ampli sentit del terme. No es desenvolupa en l'àgora. Es desenvolupa en un mitjà tancat que és el mitjà dels savis, dels filòsofs i dels docte, tec. I això és així tant a l'Índia com a Xina. I, lligat a això -per a mi, és evident-, mai no veuran ni a Xina ni a l'Índia aquesta confluència de la inquietud i del moviments d'interrogació filosòfica amb la qüestió política.

Cornelius Castoriadis, Democracia y relativismo. Debate con el Mauss, Minima Trotta, Madrid 1994