La sensació de buit.

La sensació de buit és una de les expressions més palpables de la crisi social. Centenars de milers d'habitatges buits; llocs de treball que es buiden dia rere dia, cada setmana hi ha algun company menys i els que queden no saben quant duraran; empreses que tanquen; guarderies i menjadors escolars buits perquè les famílies no ho poden pagar i els ajuts no arriben; urbanitzacions de segones residències buides perquè la gent s'ha de quedar a casa per no gastar i no hi ha compradors possibles; menys cotxes als carrers de la ciutat; els cinemes i els teatres cada dia més buits perquè el pressupost familiar ja no arriba per a la cultura; botigues amb els empleats a la porta perquè la sensació de buidor es fa asfixiant, i el tràgic buit que deixen les persones que se'n van perquè ja no aguanten més, una llista llarga que se'ns escatima per la por al contagi. Només s'omplen les cues de l'atur, les xarxes socials -esdevingudes refugi davant del desconcert- i les cases familiars on van tornant els que han fracassat en la seva emancipació. La sensació de buidor propaga el pessimisme. Queda el carrer, que encara és de franc, però fa anys que es va perdre l'hàbit de trobar-se, de crear espais comuns, i costa recuperar-lo.


Els anys previs a la crisi, durant la bogeria nihilista que va fer creure que tot era possible, les elits van fer un món a la seva mida i van fugir de la societat. I no hi ha cap senyal que hi pensin tornar. Per això ara els costa reconèixer la dimensió de la tragèdia. Es miren la societat com si els fos aliena, com si es neguessin a entendre les conseqüències del deliri generat. I, així, caminem cap a un neofeudalisme financer, sense intermediació política entre el poder real i la ciutadania existent. És un gran buit que amenaça directament la pervivència de la democràcia, en una societat que viu una d'aquelles rares i extremes situacions en què a tots els nivells de l'estratificació social es donen fenòmens massius de desclassament, amb la consegüent propagació de la sensació de vulnerabilitat generalitzada. Una altra forma de buit que genera un vertigen contagiós i paralitzant.

Josep Ramoneda, Buit, Ara, 28/04/2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.