És la tradició.


En aquest país és normal que per Setmana Santa hi hagi gent que s'hi deixi la pell a Andalusia. Que a València hi hagi uns dies en què es cremen carrosses que han trigat un any a construir-se o que una mica més a l'esquerra, a Bunyol, la gent rigui mentre es malbaraten tones de tomàquets que es llancen els uns als altres. A Espanya és tradició que uns tios corrin davant d'uns toros immensos a Pamplona i, si entenem per país només Catalunya, s'imposa córrer davant d'uns toros amb les banyes en flames o clavar hòsties a un tronc per Nadal perquè cagui regals.
És tradició també que a la província de Jaén es tiri una paona d'un campanar (mira que s'ha de ser bèstia) o que alguns a la Rioja es banyin en vi en una famosa i tradicional batalla. I tot això, per no parlar dels vestits i balls regionals, que tant és una cosa com l'altra, una jota aragonesa com un xotis; o una sardana com la migdiada, ja que al capdavall totes dues són igual de somnolentes. De fet, el folklore regional és molt internacional, i comparin si no el ball de bastons amb el schwertertanz o com va guarnida una pubilla catalana amb un vestit regional búlgar. Són igual de cutres.

No obstant, avui celebrem una tradició molt civilitzada i fina. I no parlo del fet que resulta tradicional i recurrent que s'omplin pàgines sobre Sant Jordi a la premsa un dia com avui, sinó de la festa en si. Per a molts, avui és l'única vegada en tot l'any que compraran un llibre o intentaran llegir-lo, i per a altres, l'única vegada en tot l'any que donaran vida a les floristeries, tan visitades quan es tracta d'acomiadar un mort. Avui els nostres polítics s'atiparan de recomanar llibres que en la majoria de casos no hauran llegit i avui seguirà sent tradició, penada amb l'escarni, que estigui més que prohibit poder criticar una tradició.

Nacho Corredor, ¿Prohibit criticar les tradicions!, el periódico.cat, 23/04/2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.