El déu mercat i els falsos sacerdots.

Quan, fa quatre anys, el nou president va començar a rescatar l'economia i reforçar la protecció social, els analistes conservadors van advertir d'una hecatombe financera imminent. Un cop d'ull als titulars de l'època mostra una rastellera de declaracions catastrofistes. "El radicalisme d'Obama està matant el Dow Jones", avisava Michael Boskin, assessor econòmic dels Bush pare i fill. The Wall Street Journal avisava que els anomenats bond vigilantes (vigilants dels bons) aviat farien pujar la rendibilitat dels bons del Tresor fins a cotes destructives. Aquesta setmana l'índex industrial del Dow Jones s'ha enfilat a màxims històrics, i la rendibilitat actual dels bons a 10 anys del govern nord-americà és més o menys la meitat de la que hi havia quan The Wall Street Journal va publicar la seva diatriba.

D'acord, tothom s'equivoca de tant en tant en un pronòstic. Però aquest cas és significatiu, i no sols perquè els que els van fer han acumulat un historial d'errors molt considerable els últims anys. El que és important és que procedeixen de persones que invoquen constantment la possible ira dels mercats com a motiu per seguir els seus consells. No intenteu donar cobertura mèdica als que no tenen cap assegurança, ens van dir, perquè minareu la confiança empresarial i el mercat de valors es desplomarà. No reformeu Wall Street ni en critiqueu els abusos: ferireu els sentiments dels plutòcrates, i això provocarà l'enfonsament dels mercats. No lluiteu contra l'atur augmentant la despesa pública: els tipus d'interès es dispararan. I, esclar, apliqueu immediatament retallades a la Seguretat Social, el Medicare i el Medicaid; si no, els mercats us castigaran per la vostra arrogància. No parlo només de l'extrema dreta; també de nombrosos autoproclamats centristes. Per exemple, fa dos anys Erskine Bowles i Alan Simpson ens van avisar que ja ens podíem anar preparant per a un atac dels bond vigilantes al cap de... no ho sé, dos anys, si no aplicàvem -esclar- el pla Simpson-Bowles. 

Així doncs, tenim al davant uns sacerdots que exigeixen sacrificis humans per apaivagar la ira dels seus déus, tot i que en realitat no tenen ni idea del que de debò volen aquests déus; el que fan és projectar les seves pròpies preferències i presentar-les com la pretesa opinió del mercat. 

Per tant, ¿què ens estan dient els mercats? M'agradaria poder dir que tot són bones notícies, però no és pas veritat. Aquests tipus d'interès tan baixos indiquen que a l'economia encara li falta molt per recuperar-se de la crisi financera del 2008, i la pujada de les cotitzacions en borsa no és cap alegria perquè és, en gran part, un reflex de la creixent desconnexió entre productivitat i salaris.

Sobre els tipus d'interès, i tal com alguns expliquem des de fa més de quatre anys, la crisi financera i l'esclat de la bombolla immobiliària han fet que gairebé tots els principals actors de l'economia mirin de pagar els deutes gastant menys del que ingressen. Com que les meves despeses són els vostres ingressos i les vostres despeses són els meus ingressos, el resultat és una profunda depressió econòmica. Tot plegat es tradueix també en uns tipus d'interès baixos, perquè ara tothom vol estalviar i ningú vol invertir. Tenim una gran abundància d'estalvis que no tenen on anar a parar, i aquest excés d'estalvis està fent baixar el cost dels crèdits. En aquestes circumstàncies, el govern hauria de fer cas omís del dèficit a curt termini i incrementar la despesa per incentivar l'economia. Però els responsables polítics han estat intimidats per aquests falsos sacerdots, que els han convençut que han de mantenir les mesures d'austeritat si no volen afrontar la ira dels déus invisibles del mercat.

Parlem ara del mercat de valors: les cotitzacions han pujat, en part, perquè la rendibilitat dels bons és molt baixa, i en algun lloc han de posar els diners els inversors. Alhora, però, tot i que l'economia segueix immersa en una profunda depressió, els beneficis empresarials s'han recuperat molt. Doncs això és molt dolent! Els treballadors no poden compartir els fruits de la seva pròpia productivitat, que ha augmentat, però, a més, centenars de milers de milions de dòlars s'acumulen a les tresoreries d'unes empreses que, davant de la baixa demanda dels consumidors, no veuen cap motiu per moure aquests diners.

Així, el missatge que ens envien els mercats no és gens alegre. Però el que ens diuen amb tota claredat és que les pors i els prejudicis que durant anys han dominat el debat a Washington no responien gens ni mica a la realitat. I, també, que els que han alimentat aquestes pors i han difós aquests prejudicis no tenen ni la més remota idea de com funciona l'economia. 

Paul Krugman, Els mercats parlen, Ara, 09/03/2013