El treball dignifica.

 


El treball ha estat una columna central de les ideologies de la modernitat: per merèixer els recursos necessaris per viure, com a factor de redempció, com a element d'emancipació, "el treball fa lliure". Sempre l'ha acompanyat un aire de maledicció: bíblica, el treball com a expiació del pecat original d'un ésser caigut; social, el treball com a explotació d'uns pels altres, com a alienació personal. Però qualsevol discurs que d'alguna manera el posés en qüestió com a obligació -des del desdeny aristocràtic fins a la crítica llibertària- ha estat considerat subversiu en les modernes societats burgeses. El treball determina la condició de les persones. Qui no té feina és sospitós i se'l fa culpable de la seva dissort. La culpa és un ciment social molt poderós. 

Si t'hi esforces, treballaràs. Si treballes, la teva vida està enfocada. Ara, cap d'aquestes dues afirmacions és evident. Hi ha molta gent que s'hi esforça però que no té feina. I tenir feina ja no és garantia de disposar de les condicions mínimes per a una vida digna. La Fundación Alternativas ha publicat un informe sobre la desigualtat a Espanya: la pobresa laboral s'ha disparat fins a un taxa, insòlita a Europa, del 12,7 per cent. És a dir, tenir feina no garanteix les necessitats bàsiques. 

Atur massiu, pobresa laboral creixent: la idea d'una societat articulada al voltant del treball s'ensorra, amb efectes evidents sobre els referents ideològics i morals moderns. És una revolució. El treball s'ha beneficiat de les pròtesis tecnològiques que n'han millorat l'eficiència. No tinc res contra l'automatització, per exemple, sempre que sigui al servei de l'home i no en contra seva. La necessitat pregona de feina per als que no en tenen i les possibilitats tecnològiques d'alliberar-nos de la condemna al treball, sumat als límits de l'acció transformadora sobre la terra, exigeixen un debat de fons. Les polítiques del treball determinaran les societats de les properes dècades. Ningú hi pensa. Els governs van totalment a remolc de l'economia.

Josep Ramoneda, Pobresa laboral, Ara, 17/03/2013

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació