pràctiques socials d´exclusió

Les pràctiques socials d´exclusió es basen sempre en el supòsit que el grup humà marginat o agredit és el causant del tracte que mereix. Quan s´esgrimeixen raons econòmiques, demogràfiques, ecològiques, d´ordre públic, o, fins i tot, higièniques, per convertir l´altre en un motiu d´alarma, s´estableix que, d´alguna manera, l´altre és la font dels problemes que suscita, incloent-hi el conflictes on ell és el principal perjudicat: expulsions, agressions, etc. És com si, per dir-ho així, "ell ho hagués volgut". En aquests casos, no es vol reconèixer que no és el grup culpabilitzat qui genera la situació de la qual és víctima, sinó que, sovint, la diferenciació que manifesta és conseqüència de la pròpia marginació que l´afecta.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996