marginació

La marginació implica que un individu o un grup humà és expulsat i suplantat, o bé se li nega l´accés a les activitats i funcions més determinants de la vida social. Aquesta forma d´eleiminació consisteix, pràcticament, a "esborrar" una persona dels aspectes més estratègics de l´existència col·lectiva. Els individus marginats no ocupen, com passa amb les dones, amb la classe treballadora o amb les minories ètniques més pobres, un lloc subaltern en l´ordre social. No es veuen explotats o discriminats. Es pot dir, més aviat, que els marginats no existeixen socialment, en la mesura que han estat arraconats i que el lloc que ocupaven en la societat ha estat ocupat per una altra persona.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996