Què ens pot oferir avui en dia de nou la socialdemocràcia?

Des de l´inici l´esquerra democràtica a Europa es va veure com una alternativa raonable al socialisme revolucionari i, més tard, al seu successor comunista. per tant, la socialdemocràcia patia una esquizofrènia inherent. Alhora que avançava segura cap a un futur millor no deixava de mirar amb la cua de l´ull a l´esquerra amb inquietud. Nosaltres, semblava dir, no som autoritaris. Estem a favor de la llibertat, no de la repressió. Som demòcrates que també creiem en la igualtat, la justícia social i els mercats regulats. Mentre el principal objectiu dels socialdemòcrates fou convèncer els votants que ren una opció respectable dins del sistema liberal, aquesta posició defensiva va tenir sentit. Però, avui, aquesta retòrica és incoherent. No és casual que una democratacristiana com l´Àngela Merkel guanyi unes eleccions a Alemanya contra els seus oponents socialdemòcrates -fins i tot en plena crisi financera- amb un seguit de polítiques que en l´essencial s´assemblaria al programa d´ells.

D´una o una altra forma, la socialdemocràcia és la prosa de la política europea contemporània. Hi ha molt pocs polítics europeus, i molt menys en llocs influents, que no estiguin d´acord amb el nucli de supòsits socialdemòcrates sobre les obligacions de l´Estat, per molt que puguin diferir en el seu abast. Per tant, en l´Europa d´avui en dia els socialdemòcrates no tenen res distintiu que oferir: a França, per exemple, fins i tot la seva predisposició a favor de la propietat estatal ni tan sols els distingeix de l´instint colbertià de la dreta gaullista. El problema actual rau no en la política socialdemòcrata, sinó en el seu llenguatge exhaurit. En extingir-se el desafiament autoritari de l´esquerra, l´èmfasi en la democràcia és més aviat superflu. Avui tots són demòcrates.

Tony Judt, Algo va mal, Taurus. Madrid 2010