prejudicis

L´exclusió no sempre reclama factors objectivables per ser exercida, com ara els llocs ocupats en la estructura econòmica general, o altres expressions de la interrelació entre grups que comparteixen un mateix espai físic, sinó que s´alimenta d´un sistema de representació que assigna a cada comunitat uns trets diferencials negatius, deixant de banda l´experiència real que s´hagi produït arrel del contacte entre aquests grups. Aleshores resulta pertinent parlar del prejudici com la forma més elemental i primera de la lògica de l´exclusió.

El prejudici no necessita alimentar-se amb cap conflicte econòmic, polític o social. Treballa amb materials purament imaginaris: reputacions que mai no es verifiquen, amenaces per espantar els nens, cançons, llegenges o mites. L´enjudiciament a priori no només pot prescindir de l´enfrontament real, sinó que també pot ser completament indiferent a l´absència física del prejutjat. Els prejudicis contra els gitanos, per exemple, poden existir sense que cap gitano hagi fet acte de presència; d´igual manera que, a Espanya, durant el franquisme, la pervenció contra els protestants, els maçons o els comunistes només els exigia una presència purament virtual. (...)

Com a conseqüència del prejudici, la relació no s´estableix tant amb un grup determinat, sinó amb les idees i actituds que se li atribueixen, gràcies a una tasca prèvia, sobre l´indiviu que prejutja, realitzada per l´aparell educatiu, la família, l´ambient social, el folklore -dels contes infantils a les pel.lícules- o els mitjans de comunicació. Així doncs, la interrelació no s´estableix amb els jueus o amb els negres, sinó amb les representacions de les quals són objecte en el si d´un imaginari social hegemònic, que els destina un lloc i un perfil predeterminats i immòbils. (...) D´aquesta manera, el que facin aquests subjectes en la realitat difícilment servirà per desmentir els atributs estandaritzats que els han estat prèviament assignats. Al contrari, no es desaprofitarà la mínima ocasió que els fets puguin oferir per confirmar les suposicions sobre les qualitats negatius que els prejudicis atribueixen a cada col.lectiu.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996