Una dreta utòpica i una esquerra realista.

Bona part del desconcert ideològic actual és producte de l´ús per part de la dreta d´un llenguatge progressista, mentre que l´esquerra parla en clau conservadora. La dreta es presenta -moltes vegades, amb raó- com l´advocada de la innovació, impulsora de la modernització o defensant les posicions més avançades, en tant que l´esquerra es preocupa per coses tan poc revolucionàries com la seguretat, la cohesió o el manteniment de l´Estat del benestar. La dreta, que tradicionalment ha legitimat els fets socials com a realitats immodificables, pensa ara en una societat més oberta a les possibilitats, més flexible configurable; l´esquerra, que ha estat pensant en termes revolucionaris, es donaria per satisfeta ara si pogués conservar allò que hi ha. Els papers s´han invertit: la dreta s´ha feta utòpica i l´esquerra, realista. 

Aquesta situació sembla aconsellar una nova formulació de la diferència entre dreta i esquerra ....

El dilema que es planteja actualment consisteix, dit d´una manera concisa, a com continuar la modernització. Termes com desenvolupament, creixement, acceleració, progrés i expansió, al·ludeixen un procés que alguns es limiten a celebrar i altres, tenint en compte algunes de les seves conseqüències negatives, desitjarien aturar. La sociologia més recent ha encunyat l´expressió "modernitat reflexiva" per assenyalar la possibilitat d´empènyer el desenvolupament en les seves diferents formes -tecnològic, econòmic, social, etcètera- sense deixar de ponderar els seus efectes negatius -sobre el medi ambient o l´integració social, per exemple- i introduir les correccions necessàries. S´hi tractaria de desfatalitzar els processos socials i entendre´ls com a possibilitats obertes a discussió. Amb aquest esquema pot entendre´s el nou repartiment de papers. La dreta s´nclinaria a subratllar el caràcter inevitable dels processos socials i l´esquerra tendiria a fer valer la seva dimensió configurable; la dreta preferiria la simplificació, la modernització sense més, mentre que l´esquerra s´inclinaria cap a la complexitat d´una modernització reflexiva.  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació