estigmatització

L´estigmatització és un fenomen on un grup humà minoritari és acusat per la majoria i/o per l´Estat de ser culpable de les desgràcies que afecten o podrien afectar la societat. Al darrere hi ha la idea que l´expulsió, l´enclaustrament, la desactivació o l´eliminació física del grup comportarà una millora en les condicions de vida de la societat. (...)

La característica fonamental de l´objecte d´estigmatització -que el diferencia d´altres formes d´exclusió, com el racisme o la xenofòbia- és que l´extrema perillositat atribuïda als enemics socials contrasta amb la seva invisibilitat. La dificultat d´identificar els agents d´un grup demonitzat fa que les seves activitats perverses produeixin més inquietud. Això implica que el càstig s´aplica, sovint, sense haver de demostrar que el sospitós pertanyia realment a l´associació antisocial, fins i tot, sense demostrar efectivament que aquesta associació, com en el cas de la bruixeria, existeixi realment. Per a la mentalitat estigmatitzadora, però, tot això és indiferent. Amb la convicció que el grup secret i maligne actua per destruir l´ordre social n´hi ha prou per desencadenar la persecució, i només pel simple fet que algú sigui identificat com sospitós, n´hi ha prou perquè rebi el repudi o el càstig previst per als hipotètics conspiradors satànics.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996