El temps geològic.

La revolució copernicana dels segls XVI i XVII, en revelar la immensitat de l´espai, va refutar de manera manifesta la teoria que concebia l´ésser humà com el centre de l´univers. (...) Kepler va parlar d´un “terror ocult i secret”, una sensació d´estar “perdut” en la infinitat de l´espai.

El segle XVIII, caracteritzat per un profund interès per les roques, els fòssils i els fenòmens geològics, també modificaria de manera radical la percepció humana del temps (...) El temps evolutiu, geològic o profund no eren conceptes fàcils d´assimilar per a la ment humana; així doncs, un cop concebuts, causaven por i resistència.

Tranquil.litzava el fet de pensar que la Terra havia estat creada per a l´ésser humà i que havia evolucionat amb ell, que s´havia de mesurar el passat a escala humana, és a dir, que calia només remuntar-se a una breu successió de generacions per arribar al primer home: Adam. Ara, la cronologia bíblica resultava del tot insuficient i calia recular unitats de temps inconcebibles, gairebé una eternitat.

Oliver Sacks, L´illa dels cecs al color, Empúries, Barna 1996