Què se n´hauria realment de prohibir?

Alguns candidats a les pròximes eleccions, avui a l'oposició, van insistint en l'intent de connectar amb aquells que estem farts de prohibicions. A vegades no es tracta de prohibicions estrictament legislatives, sinó de petites limitacions que van fent niu en la mala consciència de la gent. (...)

Les prohibicions del que és políticament correcte arriben a altres àmbits insondables. No s'ha de córrer a la carretera, perquè la contaminació és greu. No s'ha de buscar el plaer, perquè els plaers són una arma carregada de penediment. No hem de parlar pel telèfon mòbil perquè aquests aparells els carrega el diable. No es pot mirar la televisió des de massa a prop, com si la televisió en si mateixa no fos un perill per a l'ànima superior al perill de les radiacions. La política dels últims anys s'ha especialitzat en aquesta invasió de l'espai individual i domèstic.

Però m'agradaria que els candidats se'ns oferissin per prohibir els desastres del sistema. Que prohibissin la usura als bancs. Que gravessin l'escàndol de les grans fortunes per evitar-nos la vergonya de conviure amb la pobresa extrema. Que, en definitiva, deixessin de sentir-se poderosos pel fet de governar la nostra vida i la nostra mort sense adonar-se que mata molt més quedar-se sense feina que robar al pobre el cigarret que no se li nega al condemnat a mort.

Joan Barril, Prohibicions en temps electorals, El Periódico de Catalunya, 11/10/2010
http://elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20101011/prohibicions-temps-electorals/print-526617.shtml