Crisi econòmica i potencial autoritari.

La psicologia política va tenir una de les seves línies fundacionals en l'estudi de la personalitat autoritària i les seves conseqüències, tant en el període d'entreguerres i els seus totalitarismes, especialment el feixisme, com en les seves manifestacions de guerra freda, com el mccarthyisme. Les característiques del tipus psicològic autoritari són el convencionalisme, submissió a figures d'autoritat, agressivitat, superstició, pessimisme sobre la naturalesa humana, curt-terminisme, simplisme en les solucions a problemes complexos, obsessió amb la violència i el sexe, desconfiança davant el pensament no convencional -per exemple d'artistes i creadors -. Aquestes emocions troben el seu canalització ideal en els nacionalismes i les religions, perquè totes dues són ordenacions del món que deriven d'un principi irracional. La personalitat autoritària es dóna amb més freqüència en els grups socials embargats per la por, la desesperança i la marginalitat, precisament aquells que mai haurien de ser abandonats per les opcions progressistes. La injustícia econòmica produeix alienació psicològica, i aquesta alienació política. La crisi econòmica està fabricant quantitats ingents de potencial autoritari, de "pessimistes antropològics", que poden ser induïts a alleujar la seva tensió emocional en hostilitat identitària (extrema dreta) o en solucions simplistes a curt (populisme). La dada actual clau per a la definició d'una estratègia política és per tant l'existència d'una borsa de tensió psicològica buscant alleujament. Fer política també és fer treball emocional, especialment en contextos de crisi. I el criteri principal del tractament de les emocions és tractar els ciutadans com estan emocionalment, i no com idealment haurien d'estar. Les pulsions autoritàries es tracten amb mecanismes de compensació que canalitzen aquestes emocions. Les meres desqualificacions les exacerben.

José Luis Alvarez, El retorno de la personalitat autoritaria, El País, 18/10/2010
http://www.elpais.com/articulo/opinion/retorno/personalidad/autoritaria/elpepiopi/20101018elpepiopi_11/Tes?print=1